Reportatges
El Cràter a debat
L’edifici museu d’Olot Espai Cràter va ser objecte d’un animat debat el dia 21 d’abril passat en una reunió organitzada per Arquitectes per l’Arquitectura amb el suport de l’empresa Escofet-Molins, ben arrelada al lloc i d’àmbit internacional.
L’acte, durant el qual es va presentar un llibre sobre el procés de disseny, va començar amb una conferència d’explicació del projecte pels autors, Toni Casamor i Anna Codina. L’explicació va ser extensa i va demostrar les especificitats de l’edifici a partir de tres conceptes: el paisatge del bosc, el del camí i el del foc del cràter, tots tres representants de les intencions de l’edifici. Fer aquests actes als mateixos edificis que es comenten és de gran interès perquè el que es diu es pot comparar amb el que es viu.
Jo vaig ser dels primers a donar l’opinió sobre l’edifici i sobre la conferència. La conferència feia ús del concepte de paisatge, que avui està molt utilitzat en les pràctiques i teories dels arquitectes a Europa i a Amèrica, perquè el concepte de paisatge fa de pont entre el concepte d’espai abstret i el concepte de Lloc per viure. A més a més, les relacions entre el lloc i l’edifici eren el tema més significatiu del llibre que s’estava presentant.
A banda de l’encert en els conceptes, la meva opinió és que l’edifici està molt ben construït, sobretot tenint en compte que en gran part està soterrat i així respon a tres paisatges fusionats en una atmosfera arquitectònica molt ben definida i de gran èxit de visites socials, escolars i turístiques. Un nou lloc per viure a Olot.
Els altres membres convidats van criticar l’edifici d’una manera que sempre he trobat desagradable, dient el que altres arquitectes haurien fet millorant el resultat final. L’empresa que suportava l’acte va definir l’espai com un edifici digne d’Olot i que dona fe d’una societat culta.
