Exposicions

Espai Visor recorda a l'artista xilè Juan Downey

bonart valència - 29/01/19

Núria Enguita Nacho París Juan Downey

Espai Visor, carrer Carrasquer 2 de València, presenta a partir de l'1 de febrer i fins al 22 de març els treballs de Juan Downey a la mostra El blanc espai de la consciència.

Com expliquen Nuria Enguita i Nacho París "el 1998, fa ja més de vint anys, l'IVAM va dur a terme la primera retrospectiva europea del treball de Juan Downey (Santiago 1940 - New York 1993). Des de llavors han estat escasses les possibilitats que hem tingut de tornar a contemplar la seva obra a Europa. L'exposició que es porta a terme en espaivisor es compon de fotomuntatges i dibuixos produïts tots entre 1976 i 1978 i de dos vídeos: The Abandoned shabono (27 min., 1978) i The Laughing Alligator (28 min., 1977) filmats entre novembre de 1976 i maig de 1977, quan va conviure principalment amb les comunitats yanomami de Bishassi i Tayari, deixant com a testimoni més de quaranta hores de gravació i centenars de fotografies i dibuixos. Obres que sorgeixen de la intersecció entre les seves pròpies meditacions i la cosmologia indígena, amb les quals, segons les seves pròpies paraules, vol desprendre del domèstic per entrar en una altra química, una altra velocitat i altres impulsos que transiten les àrees del cervell, al " blanc espai de la consciència buida".

Espai Visor ens proposa una mirada sobre un període molt concret de l'extensa producció artística de Downey, però central en la seva trajectòria i que il·lustra clarament un dels seus interessos fonamentals: generar, amb el vídeo com a recurs, una interacció entre diverses cultures des d'una perspectiva holística i antropològica. Voluntat definida ja en les sèries Vídeo Trans Americas, un projecte anterior, realitzat entre 1973 i 1976, que va portar a terme en tres viatges des de Nova York fins a Amèrica Central i del Sud, i en el qual es va proposar establir un diàleg intercultural, intercanviant informació filmada de diverses cultures, reproduint una cultura en el seu propi context i en el d'una altra, editant totes aquestes interaccions en una sola obra d'art. A més, en mostrar conjuntament tota la producció d'aquest període, d'aparença i tècnica tan dispar, es posa en relleu la capacitat de l'artista per transitar entre el sensible i el conceptual, dissolent una de les oposicions més tradicionals en la categorització de les arts; posant en connexió sistemes culturals diversos, concepcions i representacions del món i la vida aparentment antagònics.

Downey, que va ser plenament conscient de la condició d'acte polític que tenia el seu treball i del risc d'apropiació i explotació que posseeixen l'art i l'antropologia com a sistemes de representació (d'aquí la seva voluntat de convivència en termes d'igualtat amb els diversos pobles que va visitar), va concebre The Abandoned shabono i The Laughing Alligatordesde una particular sort d'etnografia experimental. Una etnografia utòpica, lúdica i crítica, amb la voluntat declarada d'actuar com a "comunicant cultural", articulant formes de vida i cosmovisions indígenes, experiència personal, autoreflexió i tecnologia, en una trobada horitzontal de llenguatges, cultures i cossos, on el mirar i ser mirat eren mutus. Aquest intercanvi igualitari de mirades entre ell i els yanomamis va poder dur-lo a terme a partir de la consideració de les possibilitats especulars del vídeo, és a dir, de la seva condició simultània d'imatge i reflex que possibilitava que tots fossin alhora observadors i observats, subjecte productor d'imatge i objecte de la mirada. Downey es planteja els prejudicis ètics i epistemològics inherents tant a la representació visual com a l'etnografia, desafiant simultàniament la suposada objectivitat, autenticitat i l'universalisme del paradigma etnogràfic i de la visió documental. I proposa una profunda interrogació filosòfica sobre la nostra concepció de l'ésser en el món i les maneres d'interpretar-, formulada des de la crítica als primitivismes; tant del que li és propi a la mirada colonial, que cosifica a l'altre i el converteix en espècimen (mut) o icona; com del que ho idealitza com a autèntic i primigeni.

A la imatge, obra de Juan Downey.