Emociona't_Banner_817x68_2
Conxita Oliver - bonart

Opinió

Dona i Art - Dia internacional de les Dones

Dona i Art - Dia internacional de les Dones
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWAAFF-Banner-Bonart-180x178px-A-land-is-a-land
A la història de l’art, la presència de les dones s’ha visualitzat com a objecte d’art. Però i la dona com a subjecte de l’art? Històricament, l’estructura social i la mentalitat masclista dominant han imposat la seva marginació de l’activitat creativa; amb tot, i contra corrent, n’hi ha hagut un nombre important que ha aconseguit deixar-nos en llegat obres de qualitat i de nivell artístic, encara que ignorades per al gran públic. La principal paradoxa de la relació entre les dones i la creació en la cultura occidental és la visibilitat de la dona com a objecte de la representació, i la seva invisibilitat duradora com a subjecte creador.

D’altra banda, una barrera infranquejable per situar-se professionalment ha estat la dificultat per a l’accés a la formació necessària per al seu desenvolupament i la manca d’igualtat d’oportunitats. Però, en situar-nos en la contemporaneïtat, la situació comença a canviar i les dones artistes van trobant el seu lloc, tot i que moltes vegades ho fan a l’ombra del seu company, com ara Sonia Delaunay, que signava amb el cognom del marit; Frida Kahlo, parella de Diego Ribera, o Camille Claudel, inseparable de Rodin. Les dones han esdevingut muses, mullers, mares o filles, però difícilment han estat valorades plenament com a artistes. Dones escultores, pintores, fotògrafes… dones artistes en general han estat capaces d’escriure capítols sencers del nostre art i de fer-ho en femení, com ara Tamara de Lempicka, Dora Maar, Remedios Varo o Niki de Saint Phalle; noms actualment reconeguts –en molts casos amb trajectòries silencioses i discretes– que, per exemple, l’assaig L’art i la dona, de Xavier Barral (2010), s’encarrega de reafirmar i de posicionar.

Amb el temps, el moviment feminista i la lluita pels drets de la dona van anar fent emergir reivindicacions, com ara la realitzada el 1989 a Nova York pel grup d’activistes feministes Guerrilla Girls amb cartells en què es llegia: “Han d’estar nues les dones per entrar al Metropolitan Museum? Menys d’un 5% dels artistes de la secció d’art modern són dones, però un 85% dels nus són femenins.” Els seus continguts irònics, les seves comunicacions provocadores i l’enigma que envoltava la seva identitat oculta sota màscares de simi van contribuir a despertar interès pel grup.

Et poden
Interessar
...

BANER_BIENNAL_Bonart-400x68