Exposicions
Els "Passatges" laberíntics de Cristina Iglesias dialogen amb l'arquitectura sensual de Gaudí
L'artista basca dur a terme la primera exposició d'aquestes característiques a Catalunya
Fidel al seu propòsit de “provocar emocions, transmetre coneixement i fomentar el pensament crític, oferint experiències expositives que són tant refugi com finestra oberta a noves mirades sobre l’art i l’estètica”, la Fundació Catalunya La Pedrera ha programat Passatges, la primera exposició monogràfi ca sobre el treball de Cristina Iglesias a Barcelona.
Nascuda a Sant Sebastià el 1956, defensora d’una manera d’entendre l’escultura que persegueix la interacció entre les seves peces i l’espai en el qual s’ubiquen, Iglesias ha aconseguit un reconeixement internacional que la converteix en una de les artistes que generen més interès per part de fundacions i museus de tot el món. Concretament, a Barcelona darrerament ha estat una de les tres artistes escollides com a finalistes per presentar un disseny per a la façana principal de la Sagrada Família i, al mateix espai de La Pedrera, va ser una de les artistes participants en l’exposició Art en pedra, una mostra que d’una banda perseguia fer evident la vigència de la pedra com a material del qual els autors escollits reinterpretaven les seves possibilitat creatives i d’altra banda buscava el diàleg entre escultura i arquitectura, en el marc d’un espai amb una estructura monumental i orgànica molt peculiar com és el de La Pedrera.
En aquesta ocasió, l’exposició monogràfi ca rebrà el visitant a l’espai del pati de La Pedrera, en el qual la peça titulada Vers la terre desborda el marc de la Sala d’Exposicions i estableix un diàleg abrandat amb l’arquitectura de Gaudí. El comissari James Lingwood ha volgut plantejar l’exposició com un recorregut pel pis principal de La Pedrera, de manera que dins d’aquest passeig el visitant es trobi amb un altre recorregut que és el que les obres de Cristina Iglesias li proposen. Perquè en ocasions caldrà fer una immersió dins de peces de gran format com ara Habitaciones i Pasages i caldrà transitar-les i en altres ocasions, en canvi, les peces bidimensionals penjades a les parets, serigrafi es i dibuixos, induiran l’espectador a escapar-se cap a espais que desborden els murs i que tenen una forta càrrega poètica. La fluïdesa dels espais típics de l’arquitectura de Gaudí en general i de La Pedrera en particular interactua amb els espais tancats i oberts de l’obra d’Iglesias amb l’objectiu de despertar percepcions que sovint tenim amagades i oferir experiències sensorials inesperades per a l’espectador, i ho fa tot esborrant leslínies entre interior i exterior, i entre el que és orgànic i el que és artifi cial, de manera que el pas d’una experiència d’immersió a la d’emersió, de reclusió a contemplació, es vagi succeint al llarg del recorregut.
Mereixen una atenció especial les obres sobre paper, dibuixos que no han estat mai exposats fi ns ara, i també la monumental peça Tránsito mineral II, feta expressament per a aquesta exposició i que continua la línia d’experimentació encetada en la peça Tránsito Mineral I, feta el 2023 i que s’exposa al centre Hortènsia Herrero de València i de la qual Cristina Iglesias diu que “proposa un món oníric molt pròxim a la ciència-ficció en la seua aparença física, amb elements que tenen una textura pètria amb aparicions d’organismes que no reconeixes del tot i després tot este món de reflexos, d’espills, llocs on no pots entrar i altres on sí”.
Com ja s’ha anat fent en les darreres exposicions organitzades per la Fundació Catalunya La Pedrera, hi ha tot un seguit d’activitats paral·leles concebudes com una programació transversal, amb concerts al Palau de la Música Catalana i al Foyer del Gran Teatre del Liceu; una jornada Cristina Iglesias, i l’estrena d’un documental dirigit per David Trueba en el qual es documenta la preparació de l’exposició Cristina Iglesias. Passatges, s’entra al seu estudi i es parla del seu procés creatiu.
Et poden
Interessar
...
