2278-AF-JEP-Premsa-Bonart(1280x150)senselogo-03

Exposicions

Manifesta 15 Barcelona: il·lusió i interrogants per la biennal més gran de la seva història

La biennal d'art contemporani aposta per la transformació social i mediambiental a través de l'art i s'ha vist influenciada pel concepte d'igualitarisme cultural de la societat catalana. Un dels objectius és aconseguir que les dinàmiques establertes es consolidin.

Representats de les diferents administraciones que han impulsat l'esdeveniment.
Manifesta 15 Barcelona: il·lusió i interrogants per la biennal més gran de la seva història
Nora Barnach barcelona - 06/09/24

A ningú se li escapa que l’edició 15 de la biennal nòmada explora no només els reptes urbans, ambientals i polítics als quals s’ha d’enfrontar la regió metropolitana, sinó també com aquests reptes reflecteixen els que afecten altres metròpolis d’Europa. Amb un pressupost que ronda el 9 milions d'euros (una aposta coral de totes les administracions públiques catalanes i estatals, quelcom bastant poc quotidià) comença amb il·lusió i interrogants de com es desenvoluparà. Un Fòrum reflexionarà sobre si els objectius s'han aconseguit i si una inversió d'aquestes característiques acaba esdeveniment un encert. Manifesta 15 tindrà lloc del 8 de setembre al 24 de novembre de 2024, és la nova edició de la prestigiosa biennal nòmada d'art contemporani, iniciada a Rotterdam el 1996. Amb un caràcter descentralitzat sense precedents, aquesta edició abraça un territori molt més ampli que qualsevol altra, ja que implicarà 16 seus repartides en dotze ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona: Badalona, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Granollers, L'Hospitalet, Mataró, Sabadell, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. Aquest Abast geogràfic inèdit reflecteix l'ambició de Manifesta de connectar el centre històric de Barcelona amb la seva perifèria i el seu entorn natural, incloent rius, muntanyes i el mar Mediterrani, sent la seva seu central la històrica seu de l'Editorial Gustavo Gili, un símbol del món de l'edició i la cultura artística.
 

Manifesta 15 Barcelona: il·lusió i interrogants per la biennal més gran de la seva història
 

L'esdeveniment té tres clústers/eixos temàtics, que són alhora temàtics i geogràfics: Equilibrant conflictes (delta del Llobregat), Cuidar i cuidar-nos (serra de Collserola cap al Vallès) i Imaginant Futurs (riu Besòs i voltants).Aquesta edició busca generar un impacte significatiu, no només des del punt de vista artístic, sinó també en la transformació social i mediambiental, malgrat no serà fàcil amb accions de només de caràcter puntual i nòmada. Manifesta 15 pretén destacar la capacitat de l'art i la cultura per canviar la societat, fomentant una convivència més harmaniosa entre les persones amb la natura. El clúster Equilibrant conflictes, amb la Casa Gomis com a seu principal, explora els reptes de convivència i la desigualtat en la distribució dels recursos. Cuisar i cuidar.nos, que obrirà les portes del Monestir de Sant Cugat com a epicentre, se centra en la importància del benestar col·lectiu i la cura personal. Per últim, Imaginant futurs, abordarà la construcció d'un futur més just i sostenible, amb Les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs com a símbol.Aquesta edició de Manifest s'ha convertit en una de les més ambicioses de la història, no només per l'ampliació del seu radi sinó també pel seu èmfasi en la col·laboració amb agents locals, així es reforça la idea de la biennal com a incubadora de canvi social i cultural. La biennal busca deixar un llegat durador a Barcelona i les ciutats veïnes, impulsant dinàmiques que perdurin en el temps i fomentant un sector cultural més sòlid i sostenible. A més, a través d'un programa educatiu ampli, es vol acostar l'art contemporani a la ciutadania i especialment a les noves generacions.


Manifesta 15 Barcelona: il·lusió i interrogants per la biennal més gran de la seva història Artístic Team: (D'esquerra a dreta) Joan González, Andreu Dengra, Penélope Cañizares, Gisel Noè, Mireia Mascarell, Hedwig Fijen, Filipa Oliveira, Raquel Morcillo, Óscar Abril, Cristina Castells, Ariadna Amat, Imma Vilches and David Linares © Pietro Bertora/Manifesta 15 Barcelona


La Biennal Nòmada Europea evoluciona en diàleg amb les seves comunitats d’acollida. Per Manifesta 15, el modus operandi de la biennal s’ha vist profundament influenciat per la tradició catalana d’igualitarisme cultural. La descentralització física de Manifesta 15 a tota la regió metropolitana està lligada a una democratització de la presa de decisions, tal com indica la creació del paper de Representant Artístic per a aquesta edició, així com la distribució de responsabilitats entre la Directora, les persones responsables de la Mediació Artística, l’equip de Manifesta 15, les persones encarregades d’organitzar les presentacions arxivístiques i el públic, per esmentar alguns i algunes membres essencials. Més que mai en la història de la biennal, en aquesta edició prima la difusió enfront de la concentració i s’empodera l’expressió col·lectiva.

Així doncs, Manifesta 15 vol posar en valor la riquesa de la nostra cultura plural i diversa i, alhora, fomentar el diàleg sobre el futur de les ciutats, de l'urbanisme i la transició ecològica.


Manifesta 15 Barcelona: il·lusió i interrogants per la biennal més gran de la seva història Recordaremos aquello que aprendisteis, 2024 © Anaïs Florin. Photo © Mani


ON i QUI ES POT VEURE A CADA ESPAI?

Barcelona / Gustavo Gili. L'antiga editorial Gustavo Gili és actualment la seu de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana i es troba al barri de l'Esquerra de l'Eixample. L’edifici, un exemple notable de l'arquitectura catalana dels anys cinquanta, va ser dissenyat pels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó, membres del Grup R. L'editorial Gustavo Gili és coneguda per ser la primera a publicar autors en el camp de la cultura visual, com ara John Berger, Milton Glaser, Rem Koolhaas, Bruno Munari, Joan Fontcuberta i Ellen Lupton, en castellà.

• Diversorium & Ariadna Guiteras (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Agnes Essonti Luque (1996, CM/ES)
• Anaïs Florin (1987, FR/ES)
• Germán Labrador Méndez (1980, ES)
• Massa Salvatge & Lluc Mayol (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Daniela Ortiz & Xose Quiroga (Col·lectiu, internacional)
• Claudia Pagès (1990, ES)
• Paisanaje (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Tania Safura Adam (1979, MZ/ES)
• Fernando Sánchez Castillo (1970, ES)
• Lorenzo Sandoval (1980, ES)
• Tornen les esquelles (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Lara Schnitger (1969, NL/US)
• Transductores (Col·lectiu, amb seu a ES) 

Cornellà de Llobregat / Fàbrica Concèntrica. La Fàbrica Concèntrica és un espai dinàmic on les arts cinematogràfiques, visuals i contemporànies convergeixen per explorar noves formes d’experi-mentació, expressió i representació des d’una pers-pectiva local cultural. Serveix d’incubadora per a pro-jectes artístics innovadors que barregen disciplines i llenguatges, oferint una visió avançada del món. Aquest esdeveniment té lloc en una antiga fàbrica de l’empresa Siemens, que es va inaugurar el 1910. Aquesta fàbrica va ser un dels principals centres in-dustrials, que va perdurar durant quatre generacions i es va convertir en una icona transgeneracional.

• Katja Novitskova (1984, EE)

Badalona / Fundació Èpica la Fura dels Baus. La Fundació Èpica La Fura dels Baus és un centre de creació i recerca d’arts avançades que promou la col·laboració horitzontal entre disciplines com human-itats, ciència, tecnologia i societat. Aquest espai està dedicat a explorar i integrar pràctiques i conceptes innovadors, promovent enfocaments interdisciplinaris que connecten diversos camps. Facilitant els project-es i diàlegs cooperatius, el centre aspira a difondre el coneixement i la creativitat en la intersecció d’art, cièn-cia i tecnologia, al mateix temps que s’aborden temes contemporanis que toquen la societat.

Platja del Coco
• Félix Blume (1984, FR)

Sant Cugat del Vallès / Monestir. El Monestir de Sant Cugat és un dels majors exponents de l’art medieval de Catalunya. El Claustre és considerat una joia de l’escultura romànica, dels més importants d’Europa, i un dels més ben conservats. Des de fa anys té una intensa programació d'exposicions d'art contemporani.

Monestir
• Dana Awartani (1987, PS)
• José Bedia (1959, CU)
• Bea Bonafini (1990, IT)
• Fanja Bouts (1997, NL)
• Judy Chicago (1939, US)
• Simone Fattal (1942, LB/US)
• Marie-Claire Messouma Manlanbien (1990, FR)
• Diana Policarpo (1986, PT/GB)
• radio SLUMBER (Col·lectiu, internacional)
• Mónica Rikić (1986, ES)
• Marianna Simnett (1986, GB)
• Buhlebezwe Siwani (1987, ZA)
• Martin Toloku (1992, GH)
• Wu Tsang (1982, US)

Cal Quitèria
•Nora Ancarola (1955, AR/ES) 

Sabadell / L’Estruch. Fàbrica de creació de les arts en viu. L’Estruch és un centre de producció i promoció de les arts en viu, que acull residències creatives de dansa, circ, performance i nous formats escènics. El fil conductor de totes les activitats és la creació contemporània.

• Jonathas de Andrade (1982, BR) 
• Lamin Fofana (1982, SL)
• Lara Schnitger (1969, NL/US)
• Tanja Smeets (1963, NL) 

Granollers / Roca Umbert. Fàbrica de les arts. Un espai cultural en transformació constant dedicat als processos creatius, formació artística i diàleg entre les arts. És també una de les seus de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana i acollirà el festival Panoràmic com a part del programa de Manifesta 15+.

Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau
MASBEDO (Col·lectiu, amb seu a IT) 

La Porxada
•Félix Blume (1984, FR) 

Roca Umbert. Fàbrica de les Arts
• Alba G. Corral (1977, ES)
• Lara Schnitger (1969, NL/US) 

Museu de Ciències Naturals
• Jonathas de Andrade (1982, BR)
• Eva Chettle (1987, FR)
• Hugo Canoilas (1977, PT)

Mataró / Museu de Mataró. Can Marfà. Gènere de Punt. Can Marfà és un espai expositiu del Museu de Mataró dedicat a la indústria del teixit, una activitat industrial que ha donat forma a la identitat única de la ciutat. Està ubicat en un dels edificis de l’antiga fàbrica Marfà, que era el productor de gènere de punt més important d’Espanya abans de 1936.

M | A | C - Presó
• Korakrit Arunanondchai (1986, TH)
• Martha Atienza (1981, PH)
• Priyageetha Dia (1992, SG)
• Domènec (1962, ES)
• Eva Fàbregas (1988, ES)
• Maya Watanabe (1983, PE)

Santa Coloma de Gramenet / Centre d’Art Contemporani Can Sisteré. El Centre Cultural Can Sisteré promou una varietat de formes d’art contemporani, que aspira a acos-tar-les al públic i familiaritzar la població de Santa Coloma amb les arts visuals i plàstiques emergents. També aspira a ser un espai cultural per a la im-plicació comunitària, el debat i la reflexió i es con-verteix en un recurs per a la informació, l’aprenen-tatge i el gaudi per a la ciutadania local.

La CIBA
• Chiara Camoni (1974, IT)
• Rosa Tharrats & Gabriel Ventura (Col·lectiu, amb seu a ES) 

Terrassa / Sala Muncunill. La Sala Muncunill, inaugurada el 1986, està situada a l’interior d’un dels edificis singulars de la ciutat, el Vapor Amat, antiga fàbrica de tints. És un dels espais expositius que la ciutat dedica a les pràctiques artís-tiques contemporànies, juntament amb la Casa Soler i Palet.

La Seu d'Ègara
• Seyni Awa Camara (1945,SN)
• Marcos Kueh (1995, MY)
• Ana Mendieta (1948 - 1985, CU/US)
• Antoni Miralda (1942, ES)
• Buhlebezwe Siwani (1987, ZA)
• Tanja Smeets (1963, NL) 

L’Hospitalet / Centre d’Art Tecla Sala. El Centre d’Art Tecla Sala és un equipament em-blemàtic a la ciutat, que acull el Centre d’Art, la biblioteca central, la Fundació Arranz-Bravo, el TPK (Taller Pubilla Kases) i el Centre d’Estudis deL’Hospitalet.

• Binta Diaw (1995, SN/IT) 

El Prat de Llobregat / Local dels Espigoladors. La Fundació Espigoladors és una organització sense ànim de lucre dedicada a combatre el malbarata-ment alimentari a la vegada que empodera les per-sones en risc d’exclusió social gràcies a processos participatius, inclusius i sostenibles.

•  Larry Achiampong (1984, GH/GB)
• Anca Benera & Arnold Estefan (Col·lectiu, amb seu a AT/RO)
• Annette Barcelo (1943, CH)•Magda Bolumar Chertó (1936, ES) 
• Chiara Camoni (1974, IT)
• Manuel Chavajay (1982, GT)
• Embassy of the North Sea (Col·lectiu, internacional)
• Gözde İlkin (1981, TR)
• Lola Lasurt (1983, ES)
• Ira Lupu (1990, UA)
• Ana Mendieta (1948-1985, CU/US)
• Fina Miralles (1950, ES)
• Paisanaje (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Carlos Pérez Siquier (1930-2021, ES)
• Ruta Putramentaite (1989, LT)
• Enrique Ramírez (1979, CL)
• Felipe Romero Beltrán (1992, CO) 
• Lin May Saeed (1973-2023, DE)
• Antoni Tàpies (1923-2012, ES)
• Elmo Vermijs (1982, NL)
• Moisès Villèlia (1928 - 1994, ES)

Sant Adrià de Besòs / Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC) - Les tres Xemeneies. La Masia de Can Serra, a Sant Adrià de Besòs, acull el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya (MhiC), projecte que comprèn una exposició permanent i una sala d’exposicions temporals. L’espai ofereix una pro-gramació anual que treballa la temàtica migratòria i el diàleg intercultural. El MhiC organitza també activitats culturals associades a les exposicions i activitats educatives. La Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs és un edifici situat al marge esquerre de la desembocadura del riu Besòs, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.

Les Tres Xemeneies
• Niels Albers (1983, NL)
• Carlos Bunga (1976, PT/ES)
• Carolina Caycedo (1978, CO)
• Julian Charrière (1987, FR/CH)
• CHOI+SHINE Architects (Col·lectiu, amb seu a NL)
• Claire Fontaine (Col·lectiu, amb seu a IT)
• Jeremy Deller (1966, GB)
• Maja Escher (1990, PT/DE)
• Alexandra Daisy Ginsberg (1982, GB)
• Institute for Postnatural Studies & Juan Pablo Pacheco Bejarano (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Jokkoo & cantdefine.me(Col·lectiu, amb seu a ES)
• Nnena Kalu (1966, GB)
• Kiluanji Kia Henda (1979, AO)
• Aurèlia Muñoz (1925 - 2011, ES)
• Mike Nelson (1967, GB)
• OJO Estudio (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Asad Raza (1974, US)
• Diana Scherer (1971, DE/NL)
• Ugo Schiavi (1987, FR)
• Emilija Škarnulytė (1987, LT)
• Dziga Vertov (1896 - 1954, USSR).

Presentacions en espais públics de tota la regió metropolitana

• Matías Daporta (1987, ES)
• Institute for Postnatural Studies & Juan Pablo Pacheco Bejarano(Col·lectiu, amb seu a ES)
• La Casa dels Futurs(Col·lectiu, amb seu a ES)
• Lara Schnitger (1969, NL/US)
• Tornen les esquelles (Col·lectiu, amb seu a ES)
• Transductores (Col·lectiu, amb seu a ES) 


Manifesta 15 Barcelona: il·lusió i interrogants per la biennal més gran de la seva història Prehension, 2024 © Asad Raza. Photo © Manifesta 15 Barcelona Metropolitana : Ivan Erofeev
 

MÉS INFORMACIÓ RELACIONADA

Hedwig Fijen: "Què pots fer tú per lluitar contra la crisi climàtica?"

Binta Diaw, Lola Lasurt, Félix Blume, Carlos Bunga participaran a Manifesta 15

Manifesta desborda els límits de Barcelona i es desplegarà en 12 ciutats de l’àmbit metropolità

Baner-generic-180x180_FD_Online_BONART_180X180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90