BANNERS BONART_1280x150

Entrevistes

Clara Montero: "Tabakalera té vocació social i el feminisme, les migracions i l'emergència climàtica són temes clau"

Clara Montero: \


 

L'abril del 2019 Clara Montero va ser escollida nova directora cultural de Tabakalera, el gran centre que experimenta amb l'art i la cultura contemporànies de Donostia. Després de l'experiència com a directora de Desenvolupament i Investigació a la galeria d'art Galerie Gmurzynska, amb seu a Zúric i Nova York, com responsable de la programació cultural de l'Azkuna Zentroa de Bilbao entre els anys 2016 i 2018 i de la direcció de la Promoció de la Cultura del Govern Basc del 2013 al 2016, Montero es va posar al capdavant del centre d'art de referència donostiarra per assumir el repte de connectar l'art contemporani amb el gran públic. Cinc anys després d'assumir el càrrec de directora cultural abordem amb ella els reptes assolits i per assolir de Tabakalera, les col·laboracions i sinergies amb el territori i el potencial de desenvolupament cultural de l'art i els artistes bascos.

Clara Montero: \

Què destacaria de la seva aportació a Tabakalera des que es va incorporar l'any 2019? Com us organitzeu i quines grans línies de treball es desenvolupen en el centre?

Tabakalera és una institució d'envergadura i relativament jove, i quan vaig arriba ja s'havien iniciat un munt de línies de treball. Així que només va ser adaptar-me a elles, malgrat que coneixia la casa perquè del 2008 al 2011 havia treballat de coordinadora en el centre. Una de les primeres accions que vam prendre va ser contactar amb un artista que marqués el caràcter públic i singular que identifiqués el centre. Aquest artista va ser Julio Le Parc, un gran creador cinètic argentí, amb una dilatada trajectòria i un compromís en la democratització de l'accés a l'Art. Ell va assumir un difícil repte: transformar el lloc mitjançant una escultura d'onze metres. Vam instal·lar la peça, magnífica, però a causa de la pandèmia, vam haver de tancar les portes del centre. En aquell moment, ens vam dedicar a la programació en línia, la qual cosa ens va servir per a aprendre i preparar-nos molt també. De la pandèmia en vam treure moltes coses positives, sobretot en el fet de repensar el sentit de dinàmiques cuotidianas; malgrat que va ser un moment complicat per tothom i encara hi ha cicatrius que en l'àmbit social i cultural s'estan tot just cicatritzant.

Com s'interrelaciona Tabakalera amb els altres equipaments culturals de la ciutat i també amb altres del País Basc?

El projecte neix amb la intenció de relacionar-se amb altres institucions, compartir programes i ordenar el mapa cultural. Poder relacionar-se i col·laborar amb altres és clau per assolir un major reconeixement i suport a la institució. Respecte a altres equipaments bascos, col·laborem al costat del Sistema Basc de l'Art en programes i mitjançant exposicions al costat del Museu de Belles Arts de Bilbao. També organitzem l'Escola d'Estiu per a Artistes (JAI) al costat del Museu Artium de Vitòria i la Fundació Oteiza de Pamplona.

 

Clara Montero: \

 

Tabakalera, juntament amb Artium i el Museu de Belles Arts, forma el Comitè d'Adquisició d'Obres del Govern Basc, que fa costat a artistes contemporanis mitjançant aquesta adquisició. A més, col·labora amb Chillida Leku en la seva exposició d'estiu i tenen residències artístiques d'art i paisatge. Quin paper creu que exerceix Tabakalera en l'escena cultural basca?

Tabakalera té una important vocació social, de plaça pública, i un compromís de ser un centre d'acollida a les arts, la cultura i la participació. Això ho aconsegueix gràcies a un equip de mediació que no es limita a l'explicació del fet artístic amb visites guiades o exposicions, sinó en projectes autònoms amb diferents col·lectius per a fer-los més partícips i anar al fons de les temàtiques tractades. Treballen amb tota mena de col·lectius, tant escolars com socials. També comptem amb MediaLab, que actua com una combinació de biblioteca digital de creació i laboratori de creació ciutadana, on s'impulsen projectes col·lectius per a diferents grups, els qui participen més enllà de ser ciutadans passius que visiten exposicions.

Donostia s'ha convertit, gràcies a esdeveniments com el Festival de Cinema, en un nucli de referència internacional. Com us relacioneu amb esdeveniments d'aquestes característiques?

Donostia sempre s'ha distingit per la seva tradició de festivals i és un repte desafiador relacionar-s'hi, donada la naturalesa d'aquests esdeveniments, molt concentrats en el temps. Tabakalera, centrant-se en l'emergent i en el suport continu, es posiciona com a complementari al Festival de Cinema, acollint-lo a l'edifici de Tabakalera i esdevenint residència per a cineastes juntament amb l'escola de cinema. També participem en altres seccions del festival, com Zabaltegi-Tabakalera, que és un apartat més experimental. A més, col·laborem amb la Quinzena Musical per a portar la secció de dansa contemporània a Tabakalera.

 

Clara Montero: \

 

Enguany se celebra el centenari de dos grans artistes, Néstor Basterretxea i Eduardo Chillida. Què suposen efemèrides d'aquestes característiques?

Des de les diferents institucions, hem fet aportacions a aquestes celebracions, cadascuna des del seu àmbit de treball. Kutxa té una sala d'exposicions dins Tabakalera especialitzada en fotografia i ha organitzat una mostra amb fotografies de Jesús Uriarte, que mostren els processos de treball d'Eduardo Chillida. A Tabakalera, a través de les tres principals exposicions de l'any, investigarem sobre la vigència del llegat de Chillida i les noves tendències en escultura des d'una mirada contemporània.
Hem començat l'any amb Pells i Plecs, una exposició que mostra el treball que desenvolupen la generació actual d'escultores basques, amb obres de June Crespo, Sahatsa Jauregi, Nora Aurrekoetxea i Kimia Kamvari, acompanyades d'artistes internacionals com Yael Davids o Iman Issa. L'exposició d'estiu, comissariada per Soledad Gutiérrez, buscarà noves mirades entorn del llegat d'Eduardo Chillida des de la pràctica d'artistes contemporanis de diferents parts del món. Acabarem l'any amb la primera gran exposició a Espanya de l'escultor argentí Gabriel Chaile.

Quina és la política cultural en matèria de promoció i potenciació dels creadors bascos?

És un mandat important per a Tabakalera, ja que és un sector artístic local amb un desenvolupament poc visible. Aconseguim potenciar-ho a través del programa de residències artístiques, que inclouen mentories, professionalització i suport tutorial. És un projecte en el qual resulta fonamental centrar-se en el sector local, però contextualitzat a un nivell internacional perquè puguin créixer. Fem dialogar artistes locals, nacionals i internacionals per incentivar el seu creixement, incloent-hi el comitè de selecció d'artistes, que és un grup nacional i internacional, el qual també els realitza un seguiment tutorial. Juntament amb la col·laboració de l'Institut Etxepare, també podem realitzar convocatòries dobles amb artistes de l'estranger.
 

Clara Montero: \

 

Feminisme, emergència climàtica, migració… Quina prioritat tenen en el vostre corpus de programació?

Aquests són temes de gran rellevància que, des de la part cultural, necessiten més potenciació. Tabakalera els aborda tant en contingut com de manera pràctica. Realitzem contingut per a parlar i abordar temes com el festival anual de cultura feminista: Feministaldia, per a cuidar la participació de dones artistes, i amb programes específics per a dones al cinema amb l'objectiu d'empoderar la figura de la dona en el mitjà des de fases inicials; igual que un programa de mentoria de dones basques (Noka mentoria).
La migració és un tema molt important per a poder arribar a un col·lectiu nou i pròxim, que es tracta al costat del colonialisme en els continguts contemporanis. Comptem amb programes específics com "Harrotu ileak" per a joves magrebins, per a incloure'ls en creacions culturals. Respecte a la sostenibilitat energètica, l'objectiu és aplicar canvis d'eficiència energètica per a reduir el consum d'energia a l'edifici, així com altres qüestions menors per reduir l'impacte i la petjada de CO₂.

El futur i reptes

Continuar abordant aquests temes cada vegada més rellevants, buscant guanyar més importància dins de la cultura nacional i internacional i aconseguir introduir un rol més actiu sobre les problemàtiques que abordem, aconseguint identificar, entendre i, si es pot, solucionar algunes d'aquestes complexitats socioculturals actuals.

 

Transcripció: Diego García Sifontes

thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021Bonart_banner-180x180_FONS-AVUI-90

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90