M-CCX-TESLA-Banner-817x68px-CAT
\

Exposicions

"Cap a les deus". Cap a l’origen

Glòria Polls girona - 23/12/21
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWEude, generic

Cap a les deus és anar a l’origen, al començament del que vindrà. És allò que fl ueix, el que queda impregnat en la pell del territori i en l’ànima dels que hi som de pas. Cap a les deus és art i pensament. És naixement, moviment i transformació.

La relació amb el territori des d’una mirada no catastrofista és el que ens connecta amb les obres i els artistes. Una mirada necessària d’aquesta cultura fluvial que, amb l’acompanyament prudent del comissariat d’Ingrid Guardiola, complementa de forma exhaustiva les propostes dels artistes tot incorporant-hi les pròpies deus biogràfiques i personals, però també les deus historicoarqueològiques fruit de la recerca i selecció de material d’arxiu.

Naixement, curs-deriva, fl uïdesa, sedimentació, invasió, inundació i desembocadura tracen el curs d’aquest riu canviant i proper. A partir d’obra nova i obra recuperada d’artistes del territori, alguns dels quals són una clara representació de les deus artístiques gironines, l’aigua es fa present en totes les seves formes. Des de l’origen, des d’allò més profund on la mirada no penetra, neixen les fotografies de Josep Maria Oliveras. Un treball que camina al costat del que serà l’inici del fi nal amb la recerca a dues mans de l’imaginari fl uvial d’Arnau Obiols i Perejaume.

Un bany de terra esborra els límits imposats, les fronteres infranquejables d’aquells mapes delimitats on Pere Noguera deixa que material i atzar esdevinguin les eines de la nova traçabilitat. Límits que surten del mapa de la ciutat per establir complicitats tan necessàries amb qui habita el territori, qui coneix cada racó, cada camí i, sabent que el riu desborda la mateixa organització del territori, en traça els camins de memòria. Accions que segueixen clavades a la retina en l’intent de fer visible allò creat. Jordi Isern arrossega i ens arrossega fent-nos conscients de la necessitat d’ocupar un lloc. Aquell lloc que ens farà visibles per no esdevenir ombra. L’ombra del blanc ennegrit de les façanes de l’Onyar en una projecció anterior a la gamma cromàtica de postal que Enric Ansesa ha fet que ulls i càmeres en retinguin la imatge.

Fluïdesa no líquida, de bestiar, de contrallums, d’ombres i marques d’aigua. Fluir per poder avançar i modificar. Els drets del riu arran de terra, ressorgint del propi terreny i, alhora, inabastables al mínim gest. Una proposta de llei que Anna Dot ha redactat amb la voluntat de proveir de drets el riu en espera que el sistema judicial trobi el gest necessari per fer-lo seu. Retorn de sediments del passat que fan que Jordi Mitjà es replantegi el valor d’allò que és primigeni. Excés que trenca els límits, que pren i retorna. Desfeta i refeta constants on les imatges de Laura Ginès són un recordatori de la mort i, alhora, una invitació al sentimentalisme. Postals d’una Girona del passat on Víctor Masferrer i Eva Cau inunden el pensament de contradiccions i advertències. Invasió de pensaments que activen estratègies de supervivència per evitar l’extinció, com les que ens mostra Job Ramos. I, en aquest intent de supervivència, arribar al final, a la desembocadura que Christophe Farnarier, de forma poètica, ens regala amb les imatges de paisatges i cossos que, com ànimes que trave

Et poden
Interessar
...