banner-elscatala-817x88px
\

Exposicions

"Els Immutables" a DAFO

bonart lleida - 27/09/12
Eude, genericthumbnail_Centre Pere Planas nou 2021
Els immutables és l'exposició amb la qual DAFO completa la declaració d'intencions iniciada el passat mes d'abril amb L'estendard daurat. Dues exposicions col·lectives que marquen les premisses fonamentals que defineixen l'espai: una aproximació autocrítica al que suposa treballar en art, una relació amb els artistes basada en l'experiència directa i un intent per fusionar escenes artístiques diverses.

En aquest sentit, Els Immutables, comissariada per Jordi Antas i David Armengol, pren com a punt de partida el dibuix i la pintura per analitzar el caràcter inalterable d'aquests registres des d'una perspectiva conceptual. Un gest estoic i valerós –el de seguir pintant en escenaris menys receptius a la feina pictòric– que convida a una revisió actualitzada de la condició perifèrica del pintor a la pràctica artística actual. Un acte de persistència que, ja sigui des d'un punt de vista més paròdic i descregut amb el mateix mitjà, ja sigui des d'una lectura més romàntica i apassionada, propicia una atraient proliferació de propostes pictòriques des dels contextos de l'art emergent.

D'aquesta manera, ia través d'una òptica irònica i flexible, Els immutables reivindica l'ànim impassible del pintor i el dibuixant davant seu propi ofici i davant els entorns socials en què aquest opera. Una posada en escena en què, a manera de reacció en cadena, les ambientacions pictòriques i sonores de Aggetelek a The Speaker (2011), conviuen amb l'aproximació a la ufologia que Raul Díaz Reis (En aquest cas en col · laboració amb la fotògrafa brasilera Paula Muniz) porta a terme a través de la fotografia i el dibuix a Visionaris (2011). Un diàleg que continua amb Instrucció en cercle (2010) de Lola Lasurt, una ambigua sèrie de pintures pseudo-documentals que l'artista extreu de la Enciclopèdia de la Dona editada per Salvat el 1970 i amb una intervenció mural de Paula Mueller per Els Immutables. Un relat visual de tints èpics i tragicòmics que enllaça amb les pintures recents de Luis Vassallo, tant amb la selecció de peces de Realitat Orgànica Primera (2011) – un joc de relacions formals, icòniques i simbòliques –com amb L'organista (2012), una nova feina d'arrel figurativa. Finalment, l'exposició culmina amb una nova producció pictòrica de Rasmus Nilausen, una sèrie de peces centrades en les seves aproximacions plàstiques i conceptuals al gènere menor del bodegó o natura morta.

L’exposició es podrà visitar fins al 24 de novembre del 2012.

Et poden
Interessar
...

PERICO_PASTOR_Expo-maig