El COAC i la Fundació Docomomo Ibérico col·loquen una placa a la Casa Rozes

El dia 25 de maig, la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i la Fundació Docomomo Ibérico han col·locat una placa informativa Registre Docomomo Ibérico a la Casa Rozes de Roses de Juan Antonio Coderch de Sentmenat.

L’acte ha comptat amb la participació del degà del COAC, Llúís-Xavier Comerón; del president i vocal de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC, Frederic Cabré i Joan Falgueras, respectivament; de la directora de la Fundació Docomomo Ibérico, Susana Landrove; de la delegada de l’Alt Empordà del COAC, Mar Pèlach; del propietari de la Casa Marc Ponsatí; i un grup de joves arquitectes i estudiants d’arquitectura.  

Després de la col·locació de la placa, el propietari va mostrar la casa que fa trenta cinc anys va adquirir als descendents del metge de Perpinyà Mr. Rozes, que havia estat el destinatari original del projecte de Coderch fet fa ara 50 anys. Aquesta iniciativa suposa el reconeixement del Patrimoni Arquitectònic del segle XX, un patrimoni que per la seva fragilitat requereix una atenció especial. Els nous edificis moderns que es van construir a partir de 1925 a Espanya i Portugal, no només van experimentar amb nous programes i formes, sinó que ho van fer amb nous materials i tecnologies poc conegudes fins aleshores. Les normatives actuals han propiciat, en alguns casos, que els seus valors patrimonials hagin canviat amb el pas dels anys. D’altra banda, al tractar-se d’un patrimoni amb molts exemples existents fa que sigui poc valorat pel conjunt de la societat i de les administracions responsables de la seva protecció. El projecte s’ha pogut dur a terme amb la col·laboració amb els Col·legis d’Arquitectes de l’Estat Espanyol i de Portugal, i del Consejo Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya. 

En paraules del mateix JA Coderch al llibre de l'Enric Sòria de l'any 1979 Coderch de Sentmenat/Conversaciones “La casa Ugalde i la casa Rozes, són com dos monuments... A mi mai m’han agradat el monuments. La casa Rozes és un problema molt senzill. Un programa molt gran, dins un terreny molt abrupte pensant fer el menor dany possible. Simplement és això”. D’altra banda, Kenneth Frampton deia al 2002 dins Homenatge a Coderch que la casa Rozes “representa una adaptació heroica a aquest punt de partida genèric en V sobre un terreny rocós exposat que disposa d’una vista panoràmica, sublim, sobre el mar mediterrani. Òbviament, es tracta d’un emplaçament molt difícil però en el que li va donar la volta d’una manera eficaç a la formació quasi suburbana de la casa Uriach. Ambdues ales de la casa, la de dia i la de nit, descendeixen en cascada en una sèrie d’escalonaments progressius per la roca mitja que aquesta cau cap al mar. Protegida per murs de tancament, la casa Rozes és pràcticament invisible si ens hi acostem a ella des per terra ja que acaba amb un garatge de dues places i un pati. Aquest darrer accés va directe a través d’unes escales a la sala d’estar principal i a una terrassa des d’on es poden baixar a uns espais inferiors a tota l’altura per arribar, des d’allà, al menjador i al passadís que desenvoca als dormitoris”.

A la imatge, Lluís-Xavier Comerón, degà del COAC; Frederic Cabré, president de la Demarcació del COAC; Susana Landrove, directora de Fundació Docomomo Ibérico i Marc Ponsatí, propietari de la casa.