Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90

Notícies

"L’engany De Han Van Meegeren", nou taller a La Escocesa

\
bonart barcelona - 27/09/19
A través de l’acte Han Van Meegeren de manipulació del sistema artístic, Daniel Gasol planteja unes jornades posant en crisi les formes de funcionament legitimades per crítics, institucions i mercat, i un estudi de les formes de resistènca artística al postfordisme. El pintor holandès Hans Van Meegeren, (1889-1947), exposà per primera vegada a la Haya, amb molt d’èxit entre el públic però amb dures crítiques al seu treball, especialment les professor Abraham Bredius. La frustració del artista davant les crítiques va provocar-li una venjança que des de la historia de l’art ha estat llegida com una anècdota, però que des de la pràctica artística contemporània, és llegida com un acte de subversió davant les lleis epistemològiques de l’art, posant en crisis les formes de funcionament legitimades per crítics, institucions i mercat. Després de l’exposició de Van Meegeren a Holanda i la dura critica realitzada per diversos professionals, destacant-ne la del professor Bredius, l’artista decidí pintar obres basades en J. Veermer, el pintor neerlandès del s. XVII més admirat per Bredius. Durant mesos al 1936, l’artista va aïllar-se en una casa allunyada i pintà una suposada obra de Veermer que va titular “Crist i els deixebles de Emaús”. L’artista és reproduir amb exactitud l’estil de Veermer per a posteriorment mostrar les pintures com a obres recentment descobertes. Al 1937, l’artista introdueix l’obra al mercat a partir d’un il·lustre advocat creant una historia falsa que deia que el quadre va pertànyer a una família holandesa que es traslladà a França i que es veia en la necessitat de vendre-la per la greu crisi econòmica que patia Europa. L’advocat amic de l’artista, va informar a Bredius com a màxima autoritat en l’obra de Veermer, per tal de que verifiqués i autentifiqués per qui havia estat pintat. El professor Bredius afirmà que l’obra havia estat pintada per Veermer i que era una joia amagada que no només va verificar, sinó que va atribuir-se’n el descobriment recomanant al museu Boijmans de Rotterdam que l’adquirís. La historia diu que el professor anava de forma freqüent a estudiar la pintura i que Meegeren anava a veure com l’estudiava per mofar-se’n d’ell. Meegeren animat per l’èxit de la venjança, va decidir pintar altres obres amb el mateix estil just en el context de la caiguda de l’Alemanya nazi al 1945 i després de la guerra, de forma casual, va començar una investigació policial per la troballa de diversos Veermers adquirits per alts preus o de forma irregular sent una de les troballes l’obra pintada per Meegeren a la que Bredius s’havia atribuït el seu descobriment. La policia va determinar que l’obra havia estat venuda per Bredius als nazis i per tant, van acusar-lo de col·laborar a espoliar obres que havien de pertànyer a tresor nacional d’Holanda. La policia va descobrir que Meegeren havia venut diverses obres suposadament de Veermer, sent arrestat i enviat a presó acusat de col·laborar amb els nazis. Al judici l’artista va declarar que lluny de col·laborar amb els nazis els havia estafat ja que les obres eren seves, i per tant no estava menyspreant el tresor nacional d’Holanda. El jutge va decidir que l’artista sota vigilància, fos tancat amb l’objectiu que pintés una altre obra, demostrant així la seva innocència. Pintà “Jesús entre els doctors” i fou alliberat. No obstant, cada vegada que apareixia una suposada obra de Veermer, l’artista era jutjat acusat de frau que acabà en pena d’un any de presó, morint d’un atac de cor 6 setmanes després d’entrar-hi. La historia diu que no podem saber si Bredius va conèixer la noticia, però tenint en compte el gran ressò mediàtic del artista que va causar la situació, és molt probable que el crític s’hagués adonat de la venjança que Meegeren va dur a terme. Van Meegeren posa de manifest amb aquets acte, com el sistema artístic pot ser manipulat o manipulable per venjança, sent el punt de partida per pensar en les frustracions dels i les artistes en haver de sotmetre’s a unes lleis imposades que converteixen la creació en una carrera de fons repleta de condicionants que causen inquietuds i estratègies que s’apropen més a les maneres de fer d’un empresari que a les d’un artista que empra la seva creació com a forma d’expressió. Aquestes condicions laborals de ritmes estructurats i continuats, són amb les que els/les artistes han de treballar, combinant-se amb l’estudi, la producció o pràctiques que sovint acaben per convertir-se en un acte narcisista on l’artista que provoca malestar personal que poques vegades és compartit, entre d’altres perquè “la feblesa” que se’n denotaria en compartir sensacions, converteixen al artista en un ésser “dèbil” i poc preparat per la vida professional. És per tant una necessitat per molts i moltes artistes, havent traspassat aquest límit que ha afectat a la seva vida quotidiana, que el concepte “treball” sigui revisat i re-humanitzat ja que els/i les artistes acaben entrant en un cicle institucional que pressiona als creadors en formes de fer i desenvolupar-se. Inscripció prèvia a info@laescocesa.org *Sessions: 1 - Comunitat 9 Octubre 16:00-19:30 Alberto Peral (director de Halfhouse) La primera sessió serà destinada a tractar el tema Comunitat planteja com la mecànica capitalista allunya als ciutadans individualitzant-los en subjectes aliens. D’aquesta forma d’existència que posa de manifest la lluita entre ciutadans que no plantegen la quotidianitat des d’allò comú, se’n presenta la paradoxa de que en l’art, treballar amb altres artistes i/o comunitats creatives, és no només un fet sa sinó que necessari. Mitjançant aquest plantejament A. Peral, director de HalfHouse, planteja de quina manera estructures “institucionals” poden albergar formes de comunitat artística que s’allunyen de les formes de fer agressives imposades per el concepte “professional”. 1h. Xerrada 30 min descans 1h 30 min. Activitat 2 - Creació 10 Octubre 16:00- 19:30 Rafael Camps (director d’Ingràvid) La segona sessió té la voluntat de repensar la idea de retorn social així com la pràctica artística d’alguns creadors que si ve veuen en la seva feina una forma de resistència, es troben sovint amb formes de fer institucionals que o bé impossibiliten aquestes pràctiques o les dificulten institucionalment. R. Camps platejarà de quina manera la creació sembla que ha d’adherir-se a maneres de fer pròpies d’empreses i discursos polítics que hagin d’adequar les crítiques a un silenci sublim per tal de mantenir-se en el circuit artístic. 1h. Xerrada 30 min descans 1h 30 min. Activitat 4 - Circuit 6 Novembre 16:00- 19:30 David Santaeulària (comissari) La quarta sessió formula de quina manera la creació artística s’ha adherit a formes de fer fordistes que determinen calendaris i temps de fer i pensar, convertint la pràctica artística en una producció en cadena. Així mateix D. Santaeulària també ens parlarà de les dinàmiques institucionals que en l’actualitat desactiven l’art com a eina de transformació així com l’assentament de definicions que presenten i emmarquen fores de fer properes a empreses, com per exemple parlar de “producció artística” en canvi de “pràctica artística”. 1h. Xerrada 30 min descans 1h 30 min. Activitat 3 - Propostes 21 Novembre 16:00- 19:30 Margot Cuevas (Bombon Projects) La tercera sessió planteja una jornada de conclusions ambles que intentarem realitzar una aproximació a maneres de fer i formes de veure l’àmbit creatiu des de la supervivència com a treballadors. M. Cuevas, membre de l’equip de Bombon Projects, compartirà altres formes de fer innovadores a partir del projecte d’una galeria innovadora, per parlar-nos de diferents formes per repensar la idea de mercat i d’economia en l’àmbit artístic. 1h. Xerrada 30 min descans 1h 30 min. Activitat   5 - Dinàmica de grup 22 Novembre 16:00- 19:30 Daniela Aparicio (psicoanalista) L’última jornada estableix una dinàmica de grup centrada en les vivències emocionals de cada integrant de la Jornada. Un treball d’apertura a la subjectivitat particular de cada artista en les seves relacions amb la seva producció artística i amb el món en el que viu, serà el cos central amb el que crear un espai temporal de sinceritat, recolzament, empatia per donar visibilitat a relacions més “humanes” entre artistes, apropant la pràctica artística i els/les realitzadors/es de la mateixa a un prisma r d’ajuda i comprensió, retornant al art nocions que són necessàries i han estat substituïdes per formes de fer agressives i violentes. 1h. Xerrada 30 min descans 1h 30 min. Activitat A la imatge, De Han Van Meegeren.
300x300A24-Bonart-300x300-01

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88