banner-elscatala-817x88px
Susana Solano presenta “Vol rasant” a la Fundació Suñol

Exposicions

Susana Solano presenta “Vol rasant” a la Fundació Suñol

bonart barcelona - 10/05/14
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWEude, generic
La Fundació Suñol del Passeig de Gràcia, 98, primera planta de Barcelona presenta Vol rasant, una exposició individual de Susana Solano que mostra una quinzena d’escultures de gran format que es despleguen per les sales de la fundació, arran de terra. El títol fa al·lusió a l’horitzontalitat d’aquestes peces, però l’exposició també vol incidir en la qüestió de la matèria, entesa com epidermis, amb obres que utilitzen materials molt diversos com el ferro, l’acer, el vímet, l’alumini, el PVC, el vidre, el cordill o el teixit metàl·lic, entre d’altres. L’exposició es podrà visitar del 23 de maig al 6 de setembre del 2014.

Les obres reunides per a aquesta exposició, procedents majoritàriament de la col·lecció de l’artista i de la Col·lecció Josep Suñol i realitzades entre 1988 i 2011, ens permeten descobrir el llenguatge íntim i universal d’una artista que ha treballat sempre creant espais simbòlics de formes abstractes que parteixen de la naturalesa. Utilitzant els materials industrials més diversos, Solano parteix d’experiències personals per tractar qüestions al voltant de l’ésser humà i de la relació d’aquest amb el seu entorn.

Bona part de la producció de Susana Solano està formada per arquitectures de la naturalesa: cavitats, receptacles, dipòsits, turons... que exploren els marges, els espais limítrofs, entre allò que es veu -l’exterior- i allò que queda ocult -l’interior-. És en aquest context que el concepte d’epidermis adquireix tot el sentit, atès que ocupa l’espai que separa allò endogen d’allò exogen. La cobertura és part fonamental de les obres perquè fa de contenidor i aparador d’un nucli menys visible d’igual o major significació, motiu que justifica la riquesa de la varietat de materials utilitzats per l’artista.

L’horitzontalitat és una característica present en moltes obres –la majoria de les seleccionades per a la present exposició-, que permet a l’artista expandir el camp d’allò visible i adreçar la mirada més enllà del seus límits. Les peces, que ocupen gairebé la totalitat de l’espai transitable de les sales de la fundació, pràcticament es fusionen amb el terra, fent desaparèixer la distància entre allò terrenal i allò simbòlic, com si la seva presència s’integrés essencialment amb l’espai.

L’exposició es completa amb una tria de petites escultures que es podran contemplar dins de dues grans vitrines, a més d’una sèrie de fotografies titulada Vergüenza tomada (1996), un vídeo projectat en dues pantalles que porta per títol Amb noms (2003) i tres dibuixos titulats Giotto, de 2011.

El text del llibre editat amb motiu de l’exposició és obra de Marta Llorente i s’il·lustra amb imatges de diferents obres de Susana Solano, incloses les que es mostren en aquesta exposició.

Susana Solano (Barcelona, 1946) va estudiar a la Facultat Belles Arts de Barcelona, on també va donar classes.?Ha participat en certàmens internacionals com la documenta de Kassel 8 i IX (1987 i 1992), la XIX Biennal de São Paulo (1987), l’Skulptur Projekte a Münster (1987), la Biennal de Venècia (1988 i 1993) i la Carnegie Internacional de Pittsburgh (1988).

Fou guardonada amb l’Special Prize, atorgat pel Utsukushi-Ga-Hara Open-Air Museum, a Tòquio (1985), i amb el Premi Nacional de les Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya (1988). El 1996 va rebre el premi CEOE a les Arts i el 2011, el premi Tomás Francisco Prieto de la Real Casa de la Moneda.

D’altra banda, ha col·laborat amb arquitectes, en diverses ocasions, per a projectes d’exterior: José Acebillo, Ignacio Linazasoro, Hans Hollein, Ignasi Sánchez Domènech, Rafael Moneo, Francisco Torres, Javier Romero i Guillermo Vázquez Consuegra.

A la imatge, “Don José I” de Susana Solano.

Et poden
Interessar
...

thumbnail_Xarxes_Olga_Andrino_Banner_1