banner_aire_bonart_horitzontal

Exposicions

Bonaventura Ansón al Parc dels Estanys

Bonaventura Ansón al Parc dels Estanys
bonart platja d'aro - 11/02/16
El dia 20 de febrer s'inaugura a les 12 del migdia al Parc dels Estanys de Platja d'Aro l'exposició d'escultura de gran format de Bonaventura Ansón. L'exposició, que serà inaugurada per l'alcalde Joan Giraut i Cot, es podrà visitar fins al 3 de juliol del 2016.
Bonaventura Ansón (Tossa de Mar, 1945) proposa una escollida selecció dels seus temes preferits. Exceptuant Dona asseguda mirant el mar (1969), obra de joventut que no correspon a cap motivació definida, Pels forats de la memòria (1978) i Finestra oberta (1979) són exponents del tema de les finestres, una constant en la seva obra, que mostren el diàleg que manté l’artista entre el seu món propi, segurament com a contraposició entre la lluminositat de les de la seva vila natal i l’opacitat de les finestres cegues a l’internat en els anys de pubertat. Finestra barrada i Finestra, són també de la mateixa sèrie. La sèrie Corcs esdevé una forta i crua crítica per la pèrdua de la identitat: la cultura mediterrània comença a desfer-se amb l’entrada d’influències foranies. El seu paradís desapareix inexorablement a mans d’un turisme massificat que l’engoleix. En són exemples: Caru Emmanuel (2002), Civera (1979), Rem partit (1986) i Estaca solitària (2006). Aquesta creixent mancança d’identitat porta a l’artista a expressar, de forma satírica, el seu punt de vista. Els gira-sols, que sempre donen la cara a qui més els escalfa, és el tema emprat en pintura i escultura com a exemple d’aquest oportunisme: Girasol partit (1994). Amb Crani d’estrany animal (1989) i Predator (2003), Ansón fa palesa la seva repulsa a la violència i la seva pitjor conseqüència: la guerra. A la sèrie La primera arma, les escultures són el testimoni de com l’ésser humà pot arribar a convertir-se en el més bèstia dels animals. Presó de núvols (2011), La gàbia de la porta oberta (2013) i Capça trencada (2013), corresponen a una etapa molt més íntima i personal, posant en consideració el valor de l’embolcall, la capça, el cos material; davant el contingut, l’esperit, l’ànima, l’ésser. Ahir, avui, demà... (2013), ens planteja si som capaços de triar fredament, i Nàufrag (2015), pertany a la darrera de les sèries en la que l’artista pregunta: sabem on anem?
canal-mnactec-180-180Banner-Camara-domestica-180x180px_v1-cat-1

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88