FCC-Segell-banner4
El llibre de l\'exposicio \

Biblioteca

El llibre de l'exposicio "Catalunya ciutat(s)"

Fina Duran barcelona - 09/03/16
BanerVictor04Baner BonArt 180x178 Agenda Girona Cultura
El llibre de l'exposició esdevé una reflexió sobre la manera de renovar i transgredir els compromisos que van guiar els idearis estètics i ètics del Noucentisme.

“Si donem al mot paisatge una significació complexa, que comprengui plans, boscos, aigües, indústries, mineria, agricultura, habitació, tràfec, etc. etc., direm, amb els urbanistes moderns, que la ciutat de demà no ha d’ésser més que un element del paisatge. Damunt d’aquest paisatge, damunt d’un país, pot haver-hi més d’una gran ciutat. Cada una d’elles no és més que un element del paisatge.

Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Per què?

Durant el primer semestre de l’any 2015 es va presentar al Museu Marítim de Barcelona una exposició organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat. Amb el títol de Catalunya ciutats, esdevenia una reflexió sobre la manera de renovar els compromisos de valors que van guiar els idearis estètics i ètics del Noucentisme.

A partir de diverses obres, tant d’artistes noucentistes (Enric Casanovas, Jaume Mercadé...) com de  contemporanis (Marcel·li Antúnez, Joan fontcuberta, enric Maurí, Perejaume, Jordi Tolosa, Jesús Galdón...) i de diversos plànols i dibuixos relacionats amb els plantejaments urbanístics i estètics de la Mancomunitat confrontats a projectes urbanístics actuals, s’elaborava un discurs que agrupava diverses reflexions que han pres forma i s’han concretat en la publicació que comentem.

Qui?

El llibre s’inicia amb la introducció de l’exconseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, actualment de Cultura, amb les línies generals del contingut i el seu ideari: “Catalunya, que amb Barcelona al davant d’un ampli estol de ciutats mitjanes vertebradores del territori ha assolit la civilització del món rural, afronta avui la ruralització del món urbà i els desafiaments de la postmodernitat”, i tambè amb el text de l’arquitecte Roger Subirà, en el qual es plantegen els paral·lelismes entre la visió noucentista i les possibilitats actuals.

A continuació, hi trobem textos del mateix Roger Subirà, en què analitza el somni noucentista; de la professora d’història de l’art de la UB Mercè Vidal, que ens parla de la Catalunya ciutat noucentista; del professor de filosofia de la UAB Daniel Gamper, que ofereix una mirada filosòfica al camí que va de la ciutat imaginària a la real; el també arquitecte Roger Miralles ens parla del concepte de construcció del paisatge que emana de l’esperit noucentista; mentre que Narcís Font, arquitecte, analitza com la idealització del paisatge pot convertir la ruralitat en una mena de pessebre.

Una segona part del llibre ens ofereix una mirada històrica dels plans urbanístics realitzada per Agustí Serra. Jaume Miranda ens parla de la Mètrica territorial com a eina de govern, i Xavier Baulies, de Radialitat, nodalitat i policentrisme a Catalunya i, per acabar, Ricard Font analitza “la construcció del país a través de les infraestructures” amb una anàlisi cronològica.

Una mirada més de futur s’enfoca amb la introducció de Roger Subirà al voltant del nou paradigma. A continuació, Josep Enric Llobet analitza la situació del canvi climàtic i les seves possibles repercussions al nostre país, tot complementant el seu text Roger Bassols, amb una anàlisi de la informació ambiental.

Per acabar, s’enumeren onze evidències del canvi climàtic, que deixen pas al darrer capítol del llibre: El país ciutat. Encapçalat per un nou text de Roger Subirà sobre els nous hàbitats, es presenten diferents projectes arquitectònics. I diferents textos sobre el futur d’arquitectes com ara Enric Batlle i Juli Esteban; advocats com ara Albert Cortina, i Ferran Miralles ens plantegen les línies bàsiques per a una nova llei d’ordenació del territori.

Quan?

Un dels encerts del llibre és situar els plantejaments en tres plànols diferenciats: el passat, amb una mirada als postulats noucentistes al voltant de la ciutat i el país; el present, amb una anàlisi de la situació actual, i el futur, amb una mirada a les problemàtiques que genera el canvi climàtic i la situació de l’ordenació territorial.

Com?

El que més destaca és com es planteja aquesta publicació. S’estigui d’acord o no amb els postulats del noucentisme i la seva aplicació a la realitat actual, no hi ha cap mena de dubte que és inusual i alhora necessari que des de les institucions es promoguin anàlisis d’aquesta mena. El passat ha de servir de base a l’anàlisi del present i la previsió del futur, només així podrem construir edificis sòlids.

Aquest plantejament que analitza el passat per fer una mirada al present i una prospecció cap al futur no hauria de ser cap excepció i potser ens seria útil per deixar de repetir una vegada i una altra els mateixos errors, i evitaria oblidar lliçons de moments històrics més potents que poden ser aplicats a la nostra realitat i al nostre futur.

A la imatge, l'exposició Catalunya ciutat(s) al Museu Marítim de Barcelona.

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura