728x90

Exposicions

"Alguns arbres" de Perejaume a la Galeria NoguerasBlanchard

\
bonart madrid - 12/09/16
La Galeria NoguerasBlanchard del carrer Doctor Fourquet, 4 de Madrid presenta del 15 de setembre al 12 de novembre Alguns arbres de Perejaume. És la primera exposició individual de l'artista de Sant Pol de Mar (1957) a la galeria. La mostra parteix d'una línia de recerca de llarg recorregut sobre la vivència del món i del llenguatge com a món. La producció artística de Perejaume ha evolucionat entrellaçada a la seva creació literària, i ha donat lloc a una poètica de múltiples ressonàncies metafòriques en la qual conviuen pintura, fotografia, escultura, paraula, acció, vídeo i so. La seva obra, articulada amb freqüència entorn a la representació, el món i l'espectador, presenta, per la seva vastitud, una considerable inabarcabilitat. Neus Miró, subratlla aquest aspecte barroquitzant “en tant que tendeix cap a la totalitat des de la polifonia. En el Barroc, les disciplines sistemàticament surten dels seus marcs, dels seus límits, i així,(...) la pintura surt del seu marc i es realitza en l'escultura de marbre policroma, i l'escultura se supera i es realitza en l'arquitectura; al seu torn, l'arquitectura troba en la façana un marc, però aquest marc se separa de l'interior i es posa en relació amb l'entorn a fi de plasmar l'arquitectura en l'urbanisme. Aquest situar-se “entre” dos arts és un dels trets que caracteritza l'obra de Perejaume, com una actualització en la contemporaneïtat d'aquesta pulsió fonamentalment barroca.”1 Un altre aspecte essencial en l'obra de l'artista és la d'accentuar el seu vessant literari, que ha agafat cada vegada una major rellevància. La seva última gran exposició Maniobra de Perejaume (2015) en el MNAC de Barcelona partia precisament d'un assaig titulat Mareperlers i ovaladors. Com a resultat, es revela una obra poètica, suggeridora i erudita, de vegades lúdica i irònica que es troba vinculada a múltiples referents artístics no sols cultes sinó també, i molt especialment, genuïns i populars. “En el meu treball”, diu l'artista “vinc insistint en una gran diversitat de manifestacions arbòries”. Un exemple d'aquesta comunió entre arbres i obres és el seu llibre de poemes titulat Obreda (2003) (en el sentit de arbreda d'obres). Més recentment, en un llibre encara inèdit, Treure una marededéu a ballar transita a través de la talla i la policromia d'imatges de Maria, amb especial atenció a la potència imaginativa que, als arbres, se'ls atorga des de l'antiguitat. En l'actual exposició, Perejaume mostra sis treballs inèdits. D'una banda veiem l'obra Retaulística (2015), una seqüència fotogràfica del procés de daurat amb pa d'or del tronc d’un suro pelagrí. Un conjunt de dibuixos titulats Hi ha tantes obres com arbres (2016), Quantes paraules calen per ser un escriptor (2016), Montnegre (2016 ) i Mar (2016) . Finalment, en el plànol fix del vídeo Rondó (2016), una alzina balla, en un matollar, al so de les cigales. Com ocorre en moltes de les obres d'aquest artista, ja no perseguim imitacions del món sinó al món mateix amb un subtil canvi. Perejaume desapareix davant d'allò que ja sap, aprèn en profit de la naturalesa i d'aquesta manera, parafrasejant Blanchot, passa al costat de la naturalesa; de manera que, quan observa, és ella mateixa que es descriu. L'arbre en girar té vida, balla davant nosaltres i sembla murmurar, alçat i inacabat, “com una paraula que sona amb les lletres semiobertes. Perquè el so també es fa llenya, com si fos la paraula que portés robustes branques i les parés a l'hàlit”.
La-Galeria-201602-recurscanal-mnactec-180-180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90