BONART-817x68px-Màscara
\

Exposicions

"In & Out" de Didier Lourenço a La Galeria

La-Galeria-201602-recursthumbnail_arranzbravo. general 04-2014
Didier Lourenço (Premià de Mar, 1968) és un habitual de La Galeria de Sant Cugat del Vallès. Del 28 d’abril (inauguració a les 19.30 h.) a principis de juny presenta la seva desena exposició individual a l’espai dirigit per Jordi Batlle: In & Out. L’artista de formació autodidacta conrea una pintura figurativa colorista amb una important presència d’imatges femenines. En aquesta ocasió, el pintor exposa unes dones més lluminoses i amb marques d’impactes cromàtics: “Són les que jo anomeno les dones Brooklyn.” El nom fa referència al lloc on les va començar a pintar, el barri novaiorquès on es va instal·lar recentment durant un mes i mig. “El tema de la dona –assegura– és recurrent en tota la meva obra. Podríem dir que la cara de la dona és la meva paleta. Em serveix per buscar la llum i les ombres, sense oblidar les pinzellades de color.” Són els rostres anònims, com per exemple Yellow, Red & Green o Blue & Black, que no defugen la mirada. “És una dona universal –hi afegeix, des de l’altre costat del telèfon– que també m’ajuda a representar expressions, caràcters, insinuacions.”

A banda dels clàssics caminants i ciclistes, també exhibeix la sèrie de Dones Invisibles, en la qual la figura femenina es confon –normalment a partir de la roba– amb el fons. Es tracta de dones de cos sencer que ja no apareixen soles. Són pintades amb un ram, parlant per telèfon o amb un moix i una peixera als braços, per citar-ne algunes. Destaca especialment la sèrie Neighbours, un conjunt de pintures que representen, a la manera de la tira còmica 13, Rue del Percebe, de Francisco Ibáñez, un habitatge sense façana que ens ofereix l’accés a cada una de les estances. A Good morning, una parella esmorza, una dona dorm, una altra llegeix i una taula posada espera els comensals. A Global Warming, un home fa ioga mentre el veí pesca en una peixera i un altre escriu a l’ordinador envoltat de papers. A Bon dia, hi ha una dona dins d’una banyera, una parella en plena baralla de coixins i algú que toca el piano. Són quadres per deixar anar la imaginació i inventar històries per a cada apartament. “Es tracta –diu– de petits espais que formen una mena de rusc o niu d’abelles; cada escena és un quadre que acaba donant sentit al total.”

Un dels tríptics d’aquesta darrera sèrie dona precisament títol a l’exhibició, que aplega una quarantena de peces de format molt variat, on Lourenço posa el focus en moments més íntims, en interiors domèstics i quotidians.

Et poden
Interessar
...