Videoartistes de la galeria Senda mostren el seu "tedi" al Pushkin de Moscou

Ara que aquest llarg confinament ha accelerat bruscament la digitalització, i entengui’s per digitalització la nostra connexió amb el món a través de les pantalles, molts museus i institucions artístiques han hagut de repensar el seus formats i també els seus continguts, per adequar-se al nou mitjà. Són molt llunyanes les paraules del teòric de la comunicació Mashall McLuhan, que afirmaven, rotundament que the medium is the message (el mitjà és el missatge, 1964) però encara retronen amb força a l’actualitat perquè si bé tot els continguts poden ser digitalitzats, alguns són més digitals que altres. I el vídeo, òbviament, està en aquest segon paquet.

Les exposicions en línia de pintura o d’escultura tenen sentit quan la catedral que les acull resta, per obligació, tancada i barrada. Perquè la pintura té un volum, una textura o una olor, que només la presència física ajuda a rebre. El vídeo, en canvi, és fill dels formats magnètics, reproduïbles i tècnics i sempre necessita una pantalla. Per tant, el vídeo, que abans del confinament, per tradició o per nostàlgia, ens reclamava capriciosament in situ, s'ha beneficiat d'aquesta digitalització accelerada. El vídeo, a la pantalla, o a les pantalles, que són múltiples –petites, grans, amb sofà, al llit, a l’aire lliure, íntimes o col·lectives–. Rebre el contingut amb les condicions que es mereix.

De les moltes propostes possibles, cal destacar el programa Digital Exchange que impulsa el Museu Estatal de Belles Arts Pushkin de Moscou. Es tracta d’una sèrie d’emissions exclusives de grans obres dels vídeoartistes més destacats del panorama internacional. Aquestes emissions segueixen una programació calendaritzada, es realitzen dos cops per setmana i es mantenen disponibles durant 24 hores. La col·laboració que el Museu Pushkin ha establert amb la galeria Senda permet veure les propostes de Glenda León (Cuba, 1976), Teresa Serrano (Mèxic, 1936), Miguel Ángel Ríos (Argentina, 1953), Anna Malagrida (Espanya, 1970), Isabel Rocamora (Espanya, 1968), Adrián Balseca (Equador, 1989) i Miralda (Espanya, 1942). Sota el títol de Tedium, les propostes poden veure’s en tres screenings, que tenen lloc el dissabte 30 de maig, el dimecres 3 de juny i el dissabte 6 de juny, a partir de les 6 de la tarda i durant les 24 hores següents a https://100waystoliveaminute.pushkinmuseum.art/?lang=en

Si bé el concepte curatorial gira al voltant del tedi (Tedium), entès com una emoció humana d'inquietud resultant d'una percepció particular del temps, la selecció final de les peces de  videoart (definida conjuntament per la galeria Senda i el Museu Pushkin) ofereix al públic una visió general de la tasca d'alguns dels artistes més interessants del panorama artístic espanyol i llatinoamericà, que fan servir el llenguatge del vídeo per explorar temes íntims o abordar identitats, inquietuds i assumptes socials.

A la imatge, captura de pantalla de la peça "El liampiador de cristales" d'Anna Malagrida, que es pot veure el dissabte 30 de maig al programa Digital Exchange del Museu Pushkin.