9 Novembre 2018
Notícies Barcelona

MHC: 100 anys de la fi de la Primera Guerra Mundial

bonart

El diumenge, 11 de novembre, es commemora el centenari de la firma de l’Armistici de Compiègne, el tractat que va posar fi a les hostilitats entre l’Imperi Alemany i les potències aliades durant la Gran Guerra.

Per commemorar aquesta data històrica al web del Museu d’Història de Catalunya ha recollit un seguit d’imatges i un vídeo que permeten conèixer com es va viure a Catalunya la signatura de la pau així com apropar-nos als efectes que aquest tractat va tenir a Catalunya.

La signatura del tractat tingué lloc l’1 de novembre de 1918 en un vagó de tren situat al bell mig del bosc de Compiègne, a uns 60 kilòmetres al nord de Paris i significà l’últim dels tractats d’armistici que van posar fi a la Gran Guerra.

A Catalunya, la notícia del final de la guerra i la victòria aliada va escampar-se ràpidament, provocant nombroses manifestacions de suport a molts poblets i ciutats. Espontàniament, molts ciutadans es van anar aglutinant a les places o davant de les redaccions dels diaris i fàbriques per celebrar la victòria aliada. Durant els mesos posteriors a la finalització de la guerra, desenes d’esdeveniments a tot Catalunya es van anar succeïnt: celebració de banquets, instal·lació de plaques commemoratives, dedicatòria de carrers i places, campanyes de solidaritat amb els voluntaris catalans… El clima imperant va fer evident que l’aliadofília era majoritària a Catalunya.

La dedicatòria de carrers, places i espais públics

L’entusiasme desfermat arreu del país arran la victòria aliada va motivar molts ajuntaments, a petició de la ciutadania, a dedicar carrers, places i espais públics a les principals figures de les potències vencedores, especialment al president nord-americà Woodrow Wilson. Així, els noms de Wilson o dels dels mariscals francesos Joffre i Foch, van passar a formar part de desenes de pobles i ciutats de Catalunya.

En trobem un exemple a Sallent on, en la sessió del ple del 15 de novembre de 1918, s’aprovà el canvi del nom de la plaça Major per la plaça de la Pau i el nomenament del president Wilson com a ciutadà honorari del municipi. S’aprovà també la plantada d’un arbre commemoratiu i l’aportació de 100 pessetes anuals per la celebració del dia de la Pau. Al web es poden veure imatges històriques d’exemples com aquest i un mapa on es pot veure una mostra no exhaustiva (es tracta d’un projecte de recerca en curs) de les empremtes que van quedar d’aquell moment a l’espai públic de molts pobles i ciutats de Catalunya.

Actes en honor als «voluntaris catalans»

En els anys posteriors a la finalització del conflicte, els «voluntaris catalans» es van convertir en una icona de la contribució catalana durant la guerra, a traves de la qual s’organitzaven actes d’homenatge i commemoració ben diversos. Entre aquests, podem destacar l’esforç de donar a conèixer la seva figura mitjançant exposicions iconogràfiques i mostres, on s’ensenyaven tant els principals símbols com els petits objectes quotidians que utilitzaven els combatents.

Els esforços per internacionalitzar la «qüestió catalana»

Al llarg de 1918, diversos líders i activistes vinculats als sectors més radicals del catalanisme van impulsar des de Barcelona la creació d’un Comitè Pro-Catalunya, amb la tasca d’informar sobre «la qüestió catalana» a les potències aliades, de cara a que les seves demandes fossin revisades en la futura conferència de pau. Al web es pot veure en imatge ampliable el fulletó de propaganda «La Paraula de Catalunya» del Comitè Pro-Catalunya, on es demana la «revisió del tractat d’Ultrecht». És un dels documents que exemplifiquen l’intent d’internacionalització del «plet català» durant aquells mesos previs i posteriors a l’armistici.

Escorats en una posició més moderada, la Lliga Regionalista i la Mancomunitat, tot i mantenir un posicionament estrictament neutral durant el conflicte, van intentar donar un impuls a la campanya autonomista, adherint-se a les mostres de suport als aliats.

L’esperança de que algunes de les aspiracions catalanes tinguessin un cert ressò en la nova Europa que dibuixaven les potències vencedores s’esvaí ràpidament al no trobar cap suport internacional. A més, la situació a Catalunya tampoc era tranquil·la, i la tensió social es feia palesa amb la vaga de La Canadenca, que havia tingut lloc al llarg del mes de febrer de 1919, així com amb l’inici del fenomen del pistolerisme.

La reconstrucció de Belloy-en-Santerre (França)

Tot i els reversos, el cert és que algunes de les iniciatives d’internacionalitzar la contribució catalana van arribar a concretar-se en fets. La més encomiable fou, amb tota seguretat, la reconstrucció del poblet francès Belloy-en-Santerre, on morí el poeta i combatent català Camil Campanyà durant la Batalla del Somme, que va tenir lloc entre el 4 i el 8 de juliol de 1916 i fou l’escenari d’una veritable carnisseria entre l’exèrcit alemany i el francès. La localitat quedà totalment devastada com a conseqüència de l’enfrontament i entre els morts comptabilitzats d’aquella operació hi trobem a Camil Campanyà i Mas, poeta independentista català enrolat a la Legió estrangera, un dels impulsors més prominents i carismàtics dels «voluntaris catalans».

Un cop acabada la guerra, aquesta circumstància fou aprofitada per les autoritats catalanes de cara a projectar internacionalment la contribució catalana en el conflicte. Així, l’Ajuntament de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya van acordar destinar una suma de 500.000 francs per a la reconstrucció del municipi. En agraïment, la localitat va erigir un monument en record als voluntaris de la Legió estrangera que van morir durant la guerra, i va dedicar els seus dos carrers principals a Barcelona i Catalunya. L’amistat entre aquest municipi i Catalunya no s’acabaria aquí, ja que a l’any 1939, el Consell Municipal de Belloy-en-Santerre vota aprovar, per unanimitat, aportar 12.000 francs per mitigar els efectes de la Guerra Civil espanyola a la ciutat de Barcelona.

Al web es pot veure la invitació al cònsol francès a l’acte oficial de lliurament d’aquesta donació al Saló de Cent de l’ajuntament de Barcelona així com un “Programa-Souvenir” i una minuta signada del menú ofert en l’acte d’inauguració del monuments als voluntaris catalans.

El mariscal Joseph Joffre a Barcelona

Tot i els fracassos, el cert és que l’esperit reivindicatiu catalanista no es va apaivagar del tot i tornà a manifestar-se durant els Jocs Florals de 1920. L’acte comptà amb la participació del mariscal Joseph Joffre, fill de catalans rossellonesos i heroi nacional a França pel seu paper durant la guerra. La seva visita fou celebrada com un gest d’homenatge i se li van retre honors especials tant des de la ciutat, com des dels sectors catalanistes. Al web es pot veure un vídeo breu de la seva recepció a l’ajuntament entre l’1 i 2 de maig d’aquell any.

Entre els actes destacats durant els dies que va romandre Joffre a Barcelona destaca el discurs pronunciat en català per ell mateix durant la celebració dels Jocs Florals, que va exaltar el públic assistent i acabà provocant càrregues policials i detencions. Aquests últims fets van escurçar l’estança del mariscal a la ciutat i el 7 de maig enfilava rumb a Girona per ser homenatjat de nou i abandonar definitivament el principat.

Durant la seva estada, la comunitat francesa de Barcelona va fer ofrena d’un bust del mariscal a l’ajuntament. Al web es pot veure una imatge del moment de l’entrega i a l’exposició es pot veure la peça, redescoberta als magatzems municipals arran del procés de documentació de l’exposició «Flames a la frontera: Catalunya i la Gran Guerra», la qual la fa especialment interessant.

Darrers dies de l’exposició «Flames a la frontera: Catalunya i la Gran Guerra»

L’exposició «Flames a la frontera: Catalunya i la Gran Guerra», que es pot visitar al Museu fins al 18 de novembre, recull els fet de l’armistici i molta més informació sobre l’impacte de la Primera Guerra Mundial a Catalunya.

MUSEU D¡Es va inaugurar de manera prou simbòlica el passat 28 de juny, data en què l’any 1914 fou assassinat l’arxiduc Francesc Ferran i la seva dona a Sarajevo i que va marcar l’inici de la Gran Guerra, i es tancarà una setmana després de la commemoració del centenari de la signatura de l’armistici de Compiègne l’11 de novembre de 1918, que va posar fi a la guerra a Europa.

A partir del 18 de novembre, un cop clausurada la mostra, en quedarà llegat al catàleg de l’exposició i al web del museu en format de recursos d’informació per a l’estudi i la divulgació sobre la Gran Guerra a Catalunya: una cronologia de la Primera Guerra Mundial a Catalunya, Espanya, Europa i EUA; materials sobre les dones durant el conflicte; biografies de corresponsals de guerra, i dels voluntaris catalans; un recull dels diaris i revistes catalans a principis del segle XX; propostes de llibres, pel·lícules i videojocs per endinsar-se en la guerra; i, fins i tot, una proposta de participació en el projecte de recerca obert sobre els canvis en el nomenclàtor i l’espai públic de Catalunya.

 

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies