Exposicions

L'art de l'engany al Museu d'Art

Anna Carreras i Aubets girona - 23/11/19

Museu d'Art de Girona art de l'engany

El Museu d’Art de Girona inaugura l’exposició Falsos verdaders. L’art de l’engany, on les falsificacions i els falsificadors d’art són els protagonistes. Una mostra interessantíssima que podrà veure's fins el 19 d'abril de 2020. L’exposició mostra i explica tot el procés d’estudi i anàlisi de tres obres, pintures sobre taula, atribuïdes al pintor renaixentista Pere Mates (c.1450-1558), que va adquirir l’any 2010 el Museu d’Art i que, anys després, es van revelar com a falses. La descoberta, certament traumàtica pel museu, va servir per plantejar la mostra que ara s’obre al públic. Una exposició comissariada pels historiadors de l’art Joan Bosch i Francesc Miralpeix i realitzada amb el suport del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, que, a més, treu a la llum altres casos similars a Catalunya. “Falsos verdaders. L’art de l’engany”, amb prop d’una quinzena d’obres falses, proposa una reflexió sobre el món de les falsificacions i dels falsificadors d’art. L’any 2010 van sortir a subhasta tres taules del Retaule de sant Joan Baptista atribuït a Pere Mates. Eren idèntiques a les documentades, fotografiades i publicades l’any 1956 per l’historiador i restaurador Joan Sutrà, qui més havia estudiat el corpus pictòric d’aquest mestre gironí, un dels pintors més destacats del Renaixement a Catalunya. Ningú va dubtar de l’interès d’adquirir-les i, malgrat fer-se evident un possible excés de restauració, les obres es van exposar al públic. Sis anys després, el 2016 una nova subhasta d’obres procedents del mateix retaule feia evident que dues del conjunt de sis que sortien a la venda eren exactament iguals a les que ja s’havien adquirit el 2010. Falsos verdaders. L’art de l’engany mostra, acarades, les obres falses amb les verdaderes. El discurs expositiu narra tota la crònica dels fets i presenta els resultats dels estudis tècnics i científics: anàlisis fotogràfiques, radiografies, anàlisis de mostres i de pigments, etc... Uns estudis que han permès identificar, entre altres aspectes, alguns pigments que esdevenen determinats per aproximar-nos a una cronologia de les taules no originals: la presència del blau de Prússia, descobert a principis del segle XVIII , o del blanc de titani, comercialitzat a partir del 1921.