19 Gener 2019
Opinió Tarragona

El fang de Julio Antonio

salvador juanpere (*)

Julio Antonio va morir molt jove al cim d’una incipient carrera d’èxit i en un moment que el seu treball havia assolit un nivell d’execució -especialment en el modelatge­ exquisit. No sabem com hauria evolucionat després la seva obra ni el seu procés de conceptualització. Cal recordar que Julio Antonio (1889-1919) fou coetani en la seva curta vida de Rodin (1840-1917) i de Branc-usi (1876-1957). Però la seva mirada i la seva dedicació es dirigia cap a l’estetica del centre de la Península, amb el seu realisme costumista.i no pas cap a París on els pressupòsits de l’escultura operaven amb el canvi de segle un gir copernicà. Per això, amb tot el respecte i precaució i sabent-lo coetani de Rodin i de Brancusi, em sembla exagerat qualificar Julio Antonio com el gran renovador de l’escultura al nostre país”.

Per al treball que presento m’he servit d’aquell fragment de carta (efectes de la síndrome d’Stendhal?) que ell envia des de Madrid el 1909 als seus pares i referint-se als grans clàssics de l’escultura els diu: “les diré que me enseñen el misterio de la forma y la belleza [ ] y entonces será cuando haré mi obra”·. Una declaració vehement i apassionada d’un artista en formació que conscient d’unes grans dots de modelador i retratista, recerca en el classicisme l’esca d’una ambició artística que una mort prematura lamentablement va estroncar.

El meu treball d’homenatje a l’escultor recull de manera molt simple (la simplicité brancusiana) unes reproduccions en marbre de Carrara del material bàsic d’un escultor classicista com Julio Antonio: el fang de modelar. Unes pastilles de fang disposades damunt de bancs de treball i compartides i inspirades en el cavallet d’escultor que apareix en una fotografia del seu taller. El seu cavallet acompanyat d’un cavallet rodinià i una peana d’estil brancusià formen una agrupació de treball. Tots aquests artistes van tenir una formació clàssica i unes grans dots de modeladors del fang. Julio Antonio se situa entremig atrapat per la recerca de la forma i ta bellesa d’un concepte clàssic d’escultura que Rodin.i Brancusi més tard fan explotar i expandeixen fins als nostres dies.
Una altra referència més secreta si escau: el meu avi matern pagès explicava -i ho repeteix encara avui la meva mare- que, a la seva joventut, un xiquet de Móra d’Ebre corria per Vilaplana modelant unes figures de fang que enamoraven. El meu avi i altres companys li proveïen l’argila que extreien d’un indret del poble anomenat la Cacau, a prop dels rentadors. Ignoro si podia tractar-se de Julio Antonio; a la família es donava per cert però les dades biogràfiques que he indagat no hi encaixen. Com a llegenda familiar em sembla rica i estimulant.i d’aquest misteri domèstic n’ha sorgit també, en part, l’obra que presento: pastilles de fang de modelar transmutades, executades en escultura. Un misteri que he intentat que contribueixi a celebrar Julio Antonio aquest gran i malaurat escultor a la recerca de la forma i la bellesa.

La mostra homenatge a Julio Antonio s’inaugura Museu d’Art de Tarragona el dia 25 de gener a les 19 h.

(*) Artista

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies