18 febrer 2015
Notícies Barcelona

Lluis Bassat ingresa a la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi

bonart

La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, entitat fundada l’any 1849 amb seu a Barcelona i rellevant partícip del moviment artístic i cultural que té lloc a Catalunya, ha donat la benvinguda al publicitari Lluis Bassat que ha ingressat en qualitat d’acadèmic de número, és a dir, amb veu i vot al ple de l’Acadèmia i amb capacitat de ser elegit membre de la Junta de Govern. Es tracta de la primera vegada que un professional de la comunicació i la publicitat ingressa en aquesta entitat amb més de 150 anys d’història, que disposa d’un fons d’art amb algunes de les principals obres d’art modern de Catalunya; un important arxiu documental i una biblioteca amb més de 13.000 volums catalogats.

L’acte formal d’ingrés ha tingut lloc el 18 de febrer del 2015 a la seu de l’Acadèmia i segons el seu president, Joan Antoni Solans, “reconeixem les seves aportacions al món audiovisual i de la imatge i la seva condició de gran col·leccionista d’obra d’art”. La Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, amb seu a la Llotja de Barcelona, compta amb un total de 41 acadèmics de número i s’organitza en cinc seccions: Arquitectura, Pintura, Escultura, Arts Sumptuàries i Visuals, i Música. A cada secció hi ha artistes, investigadors i protectors.

El crític i historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, encarregat de donar resposta al discurs d’ingrés del nou acadèmic, ha destacat la seva màxima de “fer i gaudir, perquè en ell professió i vocació han anat sempre de la mà i perquè totes les activitats que ha desenvolupat responen a una filosofia positivista de la vida, a una estima al coneixement i a una decidida voluntat d’enriquiment intel·lectual personal i col·lectiu”. Giralt-Miracle també ha fet referència a la seva “voluntat d’exigència estètica, a un afany de dialogar amb la cultura i des de la cultura” i en aquest sentit, ha recordat la faceta del Bassat col·leccionista, que al llarg dels anys ha reunit una important col·lecció d’art contemporani català conformada per “una generació d’artistes que malauradament no ha trobat espai ni al MNAC ni al MACBA i, en canvi, configura la columna vertebral de la Col·lecció Bassat; una generació que, cada vegada més, és reivindicada pels crítics i historiadors de l’art com integrant d’un capítol decisiu de la història de l’art a Catalunya”. Bassat, a més de la seva faceta com a publicitari és propietari d’una de les més importants col·leccions d’art contemporani català, que s’exposa habitualment a la Nau Gaudí de Mataró, el primer edifici que va construir el cèlebre arquitecte el 1878.

Per la seva part, en un emotiu discurs amb moltes al·lusions a la família i als referents que l’han marcat al llarg de la seva vida, Lluis Bassat va començar per fer un repàs als principals noms de l’art català i espanyol del segle XX per concloure que “l’art contemporani segueix a la recerca de la seva identitat”, discrepant dels que pensen que l’art pictòric i escultòric ha de deixar pas al video-art i les instal·lacions doncs, “tots dos són molt interessants i tindran el seu camí però això no implica en absolut la desaparició de la escultura i la pintura”.

D’altra banda, Bassat va fer un elogi als col·leccionistes catalans que han posat les seves obres a disposició del públic i es va mostrar partidari d’una nova llei de mecenatge que afavoreixi aquestes col·leccions que segons ell “amb tota seguretat acabaran a mans de la Generalitat o de l’Estat i per tant es convertiran en patrimoni nacional. Crec que sense la tasca dels col·leccionistes, l‘art contemporani actual patiria encara més del que està patint”.

El discurs, trufat d’exemples familiars i d’anècdotes personals lligades a la música, la fotografia, la literatura, el disseny, la pintura, l’escultura, el cinema i l’arquitectura –la seva primera passió– , no podia deixar de banda la publicitat. Bassat va fer un esforç per definir la creativitat a partir del salt que l’atleta Disck Fosbury va fer als Jocs Olímpics de Mèxic de 1968 “es tracta de fer alguna cosa de manera original i diferent, millor que els demès, i aconseguir que esdevingui un model a seguir o una nova manera de fer”. Tot seguit, va fer una declaració en tota regla sobre la seva pròpia personalitat creativa, per definició inconformista, curiosa, reflexiva… “poso l’ànima en tot el que faig” i va confessar que les cerimònies olímpiques de Barcelona van ser la millor feina creativa de la seva vida.

Lluis Bassat: (Barcelona 1941)

Considerat un dels publicitaris més influents del món, ha guanyat més de 400 premis nacionals i internacionals per les seves campanyes. Fundador de l’empresa Bassat, Ogilvy & Mather i a dia d’avui President d’honor del Grup Ogilvy a Espanya i membre vitalici del Consell d’Administració mundial d’Ogilvy, ha presidit o sigut membre del jurat dels més importants certàmens publicitaris com el Festival de Cannes, els Premis Clio, o els Premis Laus, entre d’altres. Ha rebut nombroses condecoracions i premis com la Creu de Sant Jordi 2012; la Medalla d’Or Barcelona´92 com a reconeixement a l’èxit de les Cerimònies Olímpiques; la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil, concedida pel Rei d’Espanya el 2004; o la Medalla de Oro al Mérito en el Trabajo, atorgada pel Consell de Ministres (2011). És Doctor Honoris Causa per la Facultat de Comunicació i Humanitats de la Universidad Europea de Madrid (2005) i membre del patronat de diverses fundacions com el RACC; Fundació Internacional Josep Carreras; Fundació Ernest Lluch –de la qual també va ser fundador i actualment presideix el Comitè d’Honor; o la Fundación Arte y Mecenazgo. Així mateix, és membre d’honor del comitè català de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i membre de la Escuela Superior de Música Reina Sofía, i de l’Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. També és autor dels llibres “El Libro Rojo de la Publicidad” (1993), “El Libro Rojo de las Marcas” (1999), “Confesiones personales de un publicitario” (2008), “Inteligencia Comercial” (2011), “El Libro Rojo de la Vida” (2013) i “La Creatividad” (2014). Lluis Bassat presideix la Fundació Carmen & Luis Bassat, que té com a finalitat ajudar persones necessitades i promoure i fomentar l’art contemporani de Catalunya.

Etiquetes: · ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt

c_Riera d'Oix, 12_17003 Girona_ 034 972 21 84 38 / 677 51 82 96

Política de privacitat   Política de cookies