15 gener 2013
Reportatges Capmany

La galeria Populart i el projecte “Art al bosc”

bonart

Entre els diumenges 28 d’octubre i 25 de novembre del 2012, en un dels boscos cremats del municipi de Capmany (Alt Empordà), es va dur a terme una activitat artística inusual en aquestes contrades.

Diem en un dels boscos cremats, perquè el dia 22 de juliol, diada de santa Magdalena, va iniciar-se pels volts de La Jonquera un paorós incendi forestal que, empès per una forta tramuntanada, va avançar a més de set quilòmetres per hora i no es va aconseguir controlar fins passats dos dies i mig. Aquest incendi va arrasar més del 90% de la massa arbòria de Capmany, segons els informes oficials, deixant un paisatge de cendres i desolació indescriptible.

Sumant-hi les vides perdudes en un altre incendi simultani a l’extrem marítim de les Alberes, van ser quatre les persones que es va endur aquesta catàstrofe. Altres famílies van perdre la casa, el bestiar, vehicles i eines de treball, conreus, vinyes…

Els actes de suport i d’acompanyament a les víctimes de l’incendi, es van multiplicar les setmanes i els mesos següents. D’una manera o altra, el dol per la pèrdua afectava, amb més o menys intensitat, a tots els vilatans. Un dol difícil de digerir i superar, fins que no rebrollessin els suros i els brucs. Fins que no desaparegués la pudor de fum; mentre calgués escombrar cada dia les cendres que, tossudament, el vent anava repartint fins arribar als racons més íntims de les cases, dipositant-se lentament damunt tots els objectes, com un sudari fred.

Potser animat per aquesta solidaritat espontània que va moure tantes persones a donar recolzament, de la manera que fos, als qui  havien patit aquell desastre, l’escultor gironí Josep Bamala va telefonar a la galeria Populart de Capmany, oferint-se a instal·lar en un dels boscos cremats, una escultura realitzada conjuntament amb uns amics seus. Recollint aquesta proposta, des de Populart, l’espai es va proposar proposar crear un projecte de més ampli abast. Per això va convidar a una colla d’artistes amics i col·laboradors de la galeria a participar en aquest projecte, realitzant alguna instal·lació escultòrica al bosc cremat. Neix així el projecte Després del foc: Art al bosc.

Tot i saber de bell antuvi que es podia comptar amb la complicitat de molts dels artistes que va convicar Populart, l’èxit de la convocatòria va sorprende a l’organització. I molt. De manera que les telefonades d’adhesió s’anaven succeint, fins a constituir-se un grup de tretze artistes disposats a esmerçar, a més d’entusiasme i creativitat, temps i diners en un projecte compartit. Composaven el grup: Núria Efe, Josep Fernández, Carlos Maronna, Assumpció Mateu, Karl Maue, Corry Oudijk, el grup PBC (format per Mont Pujolriu, Bamala-Borruel i Antoniu Castaño), Eugeni Penalva, Mercè Riba, Mercè Ribera, i Stef Stokhof de Jong.

La casualitat va fer que, més tard, s’incorporés al grup encara una altra artista. El cap de setmana anterior al previst per a fer la instal·lació de les obres al bosc, Karl Maue va telefonear a Populart dient que una artista s’havia anticipat una setmana i ja estava fent la seva obra en un bosc just davant del que s’havia escollit. Es tractava  d’Ariane Patout, una artista de Barcelona, especialitzada en land art, que per iniciativa pròpia, estava recobrint un arbre amb pa d’or. De comú acord, es va integrar també la seva obra en el projecte.

Així doncs, ajornada la inauguració una setmana per culpa de la pluja, finalment, el matí del diumenge 25 d’octubre, en companyia d’una cinquantena de persones i batuts per una tramuntanada fortíssima que superava en ocasions els 150 quilòmetres per hora, vam fer la inauguració de l’exposició. I dificultats pel fort vent, es va fer el primer recorregut per l’itinerari senyalitzat (d’un quilòmetre i mig aproximadament) en el qual es podien veure les setze instal·lacions que composaven la mostra i que trobareu documentades fotogràficament a les pàgines següents. Davant cada instal·lació, cada autor feia les explicacions o comentaris que considerava pertinents sobre la seva obra.

Durant un mes, les obres van estar exposades, dia i nit,  a l’abast de tothom que volgués contemplar-les. Algunes encara hi són (per exemple Petrified Shadow de Corry Oudijk, Golden Dark, d’Ariane Patout, Verd de Mercè Riba o Blanc sobre Negre de Mercè Ribera i Carlos Maronna), i romandran al seu lloc fins que les inclemències meteorològiques les acabin esborrant, com a testimonis muts d’aquesta experiència d’amor a la natura i a l’art (strictu sensu, i també en sentit figurat).

A la imatge, obra d’Assumpció Mateu.

 

Etiquetes: ·

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Subscripció edició en paper

50 € i l'edició digital gratuïta
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE

Subscripció edició digital

Rep la revista digital des de 25 €
4 números a l'any

SUBSCRIU-TE
agenda
d’exposicions
catalunya, catalunya nord,
illes balears, país valencià,
andorra i aragó
bonart revista bonart actualitat bonart gestora bonart agenda
a dalt
Política de privacitat   Política de cookies