El Círculo de Bellas Artes de Madrid acull l'exposició ‘Dimitris Pikionis. Una topografia estètica’, una mostra que aprofundeix en la vida i l'obra de Dimitris Pikionis (1887-1968), arquitecte i pintor grec de gran influència en la cultura europea del segle XX.
Pikionis va estudiar pintura i escultura a Múnic i a París, on es va submergir a la pintura moderna, especialment a l'obra de Cézanne i Paul Klee, així com a l'escultura de Rodin. Quan va tornar a Grècia, va fusionar la seva passió per la pintura amb l'arquitectura, integrant la tradició hel·lènica amb l'abstracció moderna. Va ser membre fundador de l'Associació de Crítics d'Art Grecs, AICA-Hellas, i va exercir un paper clau en la introducció de les avantguardes a Grècia a través de la revista To Trito Mati (El tercer ull), publicació fonamental als anys 30 per a la teoria estètica i les pràctiques artístiques.
Dimitris Pikionis a Delfos. Benaki Museum / Modern Greek Architecture Archives.
L’exposició, que es podrà visitar fins a l’abril, se centra en el tractament paisatgístic de Pikionis als accessos a l'Acròpolis d'Atenes, una intervenció que va concloure el 1958 després d'un procés de construcció llarg i complex. A través d'imatges, dibuixos i plànols, se n'explora el procés creatiu en sis de les seves obres arquitectòniques més reconegudes, revelant la seva visió única del paisatge com a obra d'art. A més, s'hi inclouen els seus pensaments, reflexions i notes autobiogràfiques, oferint així una visió més íntima de la seva filosofia i del seu enfocament artístic.
Dibuix de la malla generatriu del disseny del camí al voltant de l'Acròpolis d'Atenes, Dimitris Pikionis (1954-1957). Benaki Museum / Modern Greek Architecture Archives.
La mostra, comissariada per Juan Miguel Hernández León i Covadonga Blasco, es realitza en col·laboració amb el Museu Benaki d'Atenes, l'Institut Cervantes d'Atenes i l'Istituto Italiano di Cultura di Madrid, i inclou una gran maqueta topogràfica que mostra per primera vegada la intervenció completa del projecte de rehabilitació dels accessos a l'Acròpolis, així com una entrevista inèdita a Agni Pikioni, filla de l'arquitecte, que es va dedicar durant molts anys a la investigació i la promoció de l'obra del seu pare.
Un dels aspectes més singulars de l’obra de Pikionis és la manera en què va aconseguir integrar els elements naturals en els seus dissenys, donant una nova vida a espais públics. En aquest sentit, Pikionis no només va concebre l'arquitectura com a una disciplina funcional, sinó com a una expressió artística que ha de dialogar amb l'entorn i amb la història. Malgrat ser contemporani de figures com Le Corbusier i Mies van der Rohe, Pikionis no va renunciar a la tradició hel·lènica ni a la seva identitat cultural, sinó que va buscar integrar-la en el discurs arquitectònic modern, entenent la cultura identitaria helènica com una conciliació entre Occident, Orient i Bizanci.
Mirador cap a l'Acròpolis al mont Filopappos. Círculo de Bellas Artes