Exposicions
Antoni Tàpies: la imaginació del món
Un estudi de les seves influències, referents i connexions creatives.
Antoni Tàpies sempre va ser un artista que anava més enllà de la matèria, però paradoxalment és precisament la seva faceta matèrica la que més ha perdurat en l'imaginari col·lectiu. L'exposició 'La imaginació del món' al Museu Tàpies de Barcelona busca expandir aquesta visió i explorar la seva obra des d'una nova perspectiva. Comissariada per Imma Prieto i Pablo Allepuz, la mostra connecta les creacions de Tàpies amb el seu context visual, els seus referents i les imatges que el van envoltar al llarg de la seva trajectòria.
La idea parteix d'un assaig del mateix artista, recollit al llibre L’art i els seus llocs (1999), on reflexionava sobre la seva col·lecció personal amb una mirada intercultural i interdisciplinària. Aquesta exposició no es limita a mostrar obres de Tàpies, sinó que construeix un diàleg entre les seves creacions i una sèrie d'objectes, documents i imatges de diverses procedències. Ens convida a preguntar-nos: Quins elements visuals van influir en la seva obra? Com van interactuar amb el seu pensament artístic? I, per altra banda, quines imatges poden haver nascut del seu llegat?
Antoni Tàpies. Gossos, (1948). Col·lecció particular, Barcelona © Comissió Tàpies, 2025
La mostra, que s’inaugura avui i es podrà visitar fins al gener del 2026, ocupa el primer pis del museu i arrenca amb una exploració dels seus inicis, quan oscil·lava entre un academicisme meticulós i la ruptura amb les avantguardes. A través de retrats hiperrealistes i llibretes de dibuix, s'intueix el pas d'una primera etapa figurativa cap a un llenguatge més experimental. Un altre dels punts clau de l'exposició és el cos com a paisatge i el paisatge com a cos, una idea present en diverses obres de Tàpies. Mans que es fusionen amb arrels, cossos en transformació, connexions amb la natura i les forces tel·lúriques... L'exposició inclou, també, referències generacionals de l'artista, des de la psicoanàlisi fins a la cultura popular, passant pel cinema i les revistes il·lustrades. Així mateix, un dels eixos conceptuals de la mostra és la connexió amb l’ars combinatoria de Ramon Llull, un sistema de coneixement basat en la combinatòria de conceptes, que ressona amb la manera com Tàpies abordava la seva pròpia praxi artística i intel·lectual.
Antoni Tàpies. Figura (1946). Col·lecció particular, Barcelona. © Comissió Tàpies, 2025.
Aquesta proposta també té la voluntat de desfer els llocs comuns sobre Tàpies. Tal com apunten els comissaris, la seva radicalitat ha estat suavitzada amb el temps, fins a reduir-lo gairebé exclusivament a un artista matèric. En realitat, la seva obra beu d'un context ple de tensions intel·lectuals: el surrealisme, el marxisme, el dadaisme en la Barcelona dels anys 40... La seva creació no sorgeix del no-res, sinó d'un entramat de referents i influències que l'exposició vol fer emergir. En aquest sentit, cal destacar que el darrer article de les seves memòries va estar dedicat a la màgia i el surrealisme, aspectes essencials per entendre la seva obra des d'una dimensió simbòlica i transcendental.
En aquest sentit, 'La imaginació del món' es planteja com un joc de connexions. El mateix Tàpies, en els seus escrits, ja jugava amb aquesta idea de combinacions infinites. Ara, el Museu convida a fer el mateix: a repensar la seva obra, a fer-nos preguntes i a redescobrir el seu univers més enllà del que ja coneixem.
Antoni Tàpies. Dona-arbre (1944). Col·lecció particular, Barcelona © Comissió Tàpies, 2025
Podem
Interessar
...
