0524-banner-bonart-CarlesPiqueras-1280x107px

Erakusketak

"Exiliades": Dones a l'exili

Fins al 3 de setembre

\

Dones a l'exili: L'exposició Exiliades ressalta la lluita i trajectòria vital de les que van haver de fugir per motius polítics i ideològics.

 

El Museu de l’Exili i el focus d'investigació sobre dones a l'exili

Com és ben sabut, la tasca del Museu de l’Exili des dels seus inicis s’ha centrat a fer present la memòria dels i de les que en situació de conflicte bèl·lic i/o de postguerra es van sentir forçats/des a escapar de les pròpies arrels per sobreviure. Exiliats i exiliades fruit de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) són el principal focus d’investigació del MUME, amb la intenció de portar a la llum la seva lluita, tot traçant vincles amb el passat, amb la nostra història, aconseguint així entendre’ns una mica més a nosaltres mateixos, evitant l’oblit. Per aquest motiu, la seva nova exposició Exiliades, se centra a mostrar el doble desterrament que les dones a l'exili van haver d'experimentar, no només per la situació política del país, sinó també, per la seva condició de dona.

L'empremta de l'exili del 1939 a la societat amb especial atenció a dones a l'exili

L’exili del 1939, fruit del triomf franquista, va implicar gairebé mig milió de persones, i ha deixat una clara empremta a la nostra societat. Algunes de les persones exiliades no van tornar fins arribada la Transició Espanyola (1975-1978), amb la instauració de la democràcia; d’altres ja no van tornar mai dels països on van emigrar. Països com França, la Unió Soviètica, altres països europeus i alguns països americans com l’Argentina i Mèxic van ser les seus de recepció del flux migratori, ja que els van acollir i els van oferir la condició d’exili, que en molts casos era una situació més propícia que la que s’haurien trobat a l’Espanya de postguerra, per tal de poder seguir portant a terme la seva tasca intel·lectual, cultural o artística. La guerra va sacsejar moltes vides i va comportar molts camins truncats. No tothom va optar per l’exili. Qui es va quedar va ser represaliat/da o va optar pel silenci. Qui va optar per la fugida va viure l’exili de diverses formes. Com una nova oportunitat, com una tortura, mentre que per a d’altres va suposar la fi. Però sens dubte va deixar rastre a tota persona que el va viure en pròpia carn. “Podem recuperar aquestes identitats que van emprendre el camí de l’exili, sovint de forma precipitada per poder sobreviure?”

L'exposició "Exiliades" i el focus en les dones exiliades

L’exposició Exiliades, comissariada per Teresa Fèrriz Roure, se centra en el cas de les dones a l'exili, que van haver d’emprendre aquest camí pel seu posicionament polític i ideològic. Dones amb rols socials i familiars de naturalesa diversa que van veure alterada la seva trajectòria vital. Cal posar èmfasi en el fet que en molts casos, i a diferència de l’exili viscut pel sector masculí, moltes de les dones van haver de renunciar a les seves carreres laborals i acceptar treballar en oficis desvinculats de la seva esfera professional. Iniciar una nova vida en un nou país partia sempre d’una posició d’inferioritat, situació que encara s’agreujava més en el cas de les dones. Certament, lluny de ser silenciades, la seva lluita ideològica es fa latent i batega, una lluita al servei de la història. Donar-los veu, per tant, és una forma de lluita també contra l’oblit. Perquè fer sobreviure les seves identitats és també una manera de fer sobreviure la pròpia cultura.

inclassificablesthumbnail_Centre Pere Planas nou 2021

Interesatuko
zaizu
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90