Baner-1280x150-px

Erakusketak

"Cervell(s)", entendre’ns davant l’anomalia

CCCB. Fins l'11 de desembre del 2022

\

Dos quarts de cinc de la tarda del 13 de setembre del 1848, Cavendish, Vermont, el precís moment en què una barra de ferro de poc més d’un metre de llargada i dos centímetres i mig de diàmetre perforava el cervell de Phineas Gage, l’operari en cap que treballava per a la companyia de ferrocarrils Rutland & Burlington habilitant el pas de les vies a través de l’ús d’explosius.

Per un error humà, la barra va sortir disparada i li va perforar la galta esquerra, entrant al crani i travessant la part frontal del cap tot essent expulsada a l’exterior. Sorprenentment, Gage continuava viu, i conscient, era capaç de parlar i de raonar sense problemes. Però, més enllà de les lesions físiques, hi havia alguna cosa que havia canviat, Gage ja no era Gage.

L’àrea afectada per la perforació era concretament la del lòbul prefrontal del cervell, una zona on sabudament s’hi processa el llenguatge, la percepció i les funcions motrius. A causa de l’alteració provocada en aquesta zona, Gage va patir una gran transformació en la seva conducta social. Aquest canvi va permetre arribar a entendre que els sistemes dedicats al raonament afecten també les dimensions socials i ètiques dels individus, les quals ens permeten prendre decisions pensant en el nostre futur, comptar amb el sentit de la responsabilitat cap a un mateix i cap als altres, així com tenir una resposta emocional davant les situacions en què ens trobem.

Un extraordinari cas que encara ara ens permet reflexionar sobre la complexitat i versatilitat d’aquest complex òrgan. Accidents, patologies, lesions, intervencions... factors que generen alteracions tot trencant amb el funcionament regular d’alguna part del cervell. Sovint s’arriba a accedir a nova informació, però aquesta no sempre serveix per consolidar afirmacions, ja que moltes vegades el que ofereix són nous interrogants.

Potser la complexitat, que és certament el tret que caracteritza el cervell humà, només ens permetrà assolir un coneixement limitat compost per misteris i dubtes materialitzats amb noves preguntes... 

Tant fascinant com misteriós i polièdric, el cervell obre un ampli ventall de possibilitats d’exploració més enllà de les que la mateixa ciència proposa, i sense cap mena de dubte l’art hi té molt a dir, a explorar i a qüestionar. Cervell(s) presenta un possible itinerari estructurat a partir de tres seccions –matèria, ment i altres ments– que ens aproxima a alguns coneixements, i també interrogants, sobre aquest òrgan plural a través de diverses mirades d’investigadors, creadors i pensadors que el rebreguen, l’exploren i l’analitzen; que el presenten tot obrint incògnites a l’espectador que s’apropa buscant conèixer-se una mica més.

A la imatge: Greg Dunn i Brian Edwards. Self reflected 2014-2016. Cortesia dels artistes

Impremta Pages - banner-180x178La-Galeria-201602-recurs

Interesatuko
zaizu
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88