FCC-Segell-banner4
Cinema revolucionari, anònim i clandestí al Museu Reina Sofia

Exposicions

Cinema revolucionari, anònim i clandestí al Museu Reina Sofia

bonart madrid - 27/04/18
Baner_HaPicasso_Bonart_360x356BONART_BANNER-POSTECTURA-180X180
Museu Reina Sofia presenta del 3 al 28 de maig el cicle de cinema La imatge revoltada. Cinema anònim i col·lectiu al maig del 68 recupera els breus curtmetratges que van rodar de manera anònima i gairebé clandestina un seguit de directors profesionals durant les protestes de Maig del 68.

La imatge revoltada. Cinema anònim i col·lectiu al maig del 68, comissariat per David Cortés Santamarca, mostrarà d'una banda els cinétracs (literalment cinepanfletos) que són breus curtmetratges rodats de forma anònima per una sèrie de directors professionals -entre els quals hi havia Jean-Luc Godard, Alain Resnais o Chris Marker, a qui es deu la iniciativa- i de cineastes amateurs, que constitueixen l'equivalent, en termes cinematogràfics, dels cèlebres cartells i grafits de maig fets amb una factura i recursos senzills per a una tasca de contrainformació. I a més s'exhibiran també "pamflets" cinematogràfics més recents, filmats per autors com Jean-Marie Straub i Sylvain George, en els quals es reflecteixen les ruptures i continuïtats entre aquell llegat i el present d'un gènere audiovisual insurrecte.

La dimensió col·lectiva i anònima, crucial en les noves maneres de politització de Maig del 68, va trobar el seu reflex en les pràctiques cinematogràfiques realitzades durant l'esdeveniment. Els cinétracs i les pel·lícules dels Grups Medvedkine, formats per obrers i cineastes, poden considerar-se com les expressions més substancials d'un cinema que impugnava tant la noció tradicional d'autoria com els dispositius habituals de producció fílmica.

La pràctica col·lectiva dels Grups Medvedkine -anomenats així en homenatge al cineasta soviètic Aleksandr Medvedkin, que en la dècada dels 30 havia dut a terme el projecte del "cinema-tren" - va suposar la creació de pel·lícules obreres militants. Diversos cineastes, com Chris Marker, Mario Marret o Bruno Muel, van organitzar entre 1967 i 1974 tallers a les fàbriques de Besançon i Sochaux, van cedir càmeres i material cinematogràfic i van compartir els seus sabers tècnics especialitzats per promoure així l'ús del mitjà cinematogràfic per part dels obrers, de manera que aquests generessin la seva pròpia representació de les seves condicions d'existència, lluita i treball.

Al maig del 68, el desafiament al poder que es va mobilitzar en les manifestacions, en l'apropiació del carrer, en l'ocupació de les fàbriques o de les universitats i en la llarga vaga general, va estar impulsat abans de res pel xoc que es va produir ens diferents identitats i àmbits de la societat que fins a aquest moment s'havien mantingut separats.

El cicle estarà acompanyat d'un quadern digital format per una antologia de documents i fonts orals del 68 francès. La selecció de textos articula una veu col·lectiva que pretén tornar al pensament original d'aquest moment històric.

A la imatge, fotogrames de pel·lícula anònima.

Et poden
Interessar
...

BONART_BANNER-POSTECTURA-817x68