banner-elscatala-817x88px

Exposicions

"Terry O'Neill. El rostre de les llegendes" a La Filmoteca

thumbnail_Centre Pere Planas nou 2021Baner_Esteva_Bonart_360x356
La Filmoteca presenta fins al 13 de maig del 2018 l'exposició Terry O'Neill. El rostre de les llegendes.

Es pot veure a La Filmoteca l’exposició Terry O’Neill. El rostre de les llegendes, comissariada per Cristina Carrillo i produïda per la Fundación Telefónica, on a través de 66 fotografies descobrim el treball del fotògraf anglès, d’ascendència irlandesa, Terry O’Neill (Londres, 1938). Va començar de molt jove a dedicar-se a la fotografia, encara que en aquell moment li interessava més la música i per això tenia la idea de marxar als Estats Units per estudiar-la, però va donar la casualitat que, mentre treballava com a auxiliar a la companyia British Airways, a l’aeroport londinenc de Heathrow va fotografiar un home dormint, sense saber de qui es tractava, i va resultar que era el secretari d’Afers Estrangers britànic. Aquesta fotografia la va comprar un diari i va ser publicada l’endemà. A partir d’aquell moment la idea de creuar l’Atlàntic es va anar ajornant fins més endavant, i es va dedicar plenament a la fotografia amb només 20 anys. El seu primer encàrrec li va fer el Daily Sketch, i era el de fotografiar l’actor i director Lawrence Olivier. En els seus inicis utilitzava una petita càmera de 35 mm, molt lleugera, que li permetia desplaçar-se amb tota comoditat i discreció.
Segons ell hi ha tres premisses per ser un bon fotògraf: tenir paciència, ser invisible i, sobretot, saber combinar la discreció amb les relacions públiques, per això confraternitzava i es passava moltes estones amb els personatges que havia de retratar buscant el moment precís per fotografiar-los, cosa que sempre feia de la manera més natural possible. Com per exemple va succeir amb Frank Sinatra, a qui va acompanyar al llarg de trenta anys, però procurant passar desapercebut. També es va relacionar amb el cantant Elton John durant quaranta anys. Va ser el primer fotògraf que va captar imatges de dos dels conjunts musicals més coneguts dels anys 60, com són els Beatles i els Rolling Stones. Tanmateix, és l’únic fotògraf que ha mostrat el treball de tots els actors que han interpretat el personatge de James Bond, i considera que Sean Connery és “l’home més masculí a qui he retratat”.
L’exposició de la Filmoteca es divideix en els següents apartats: La dècada dels 60, Esports, Els anys 70, Política i reialesa, Rock i Pop Stars, Les llegendes de Hollywood i El món de la moda. O sigui, no només s’interessa pel món del cinema, sinó també per altres temàtiques. L’obra més antiga és del 1962, quan encara no havia marxat a Hollywood a retratar les seves estrelles; es tracta de Winston Churchill, mentre el porten en una cadira i fumant el seu sempitern cigar, i la més actual és del 2008, on apareix Nelson Mandela llegint tranquil·lament el diari al saló de casa seva. Casualment, són dues fotografies de polítics, encara que la majoria de les imatges de la mostra fan referència a actors i actrius, com per exemple les tres que hi ha d’Audrey Hepburn, durant el rodatge de Dos en la carretera, del 1967. Per ell, l’actriu “es l’estrella més distingida que he fotografiat. Perfecta i bellíssima. Era impossible fer una foto dolenta d’ella. No existeix una nova Audrey, ni n’hi haurà mai cap més”. També és important la foto de la que va ser la seva dona, l’actriu Faye Dunaway, captada l’endemà d’haver obtingut l’Oscar pel film Beverly Hills, l’any 1977, on se la veu descansant i relaxada a la piscina de l’hotel, on també es veu l’estatueta de l’Oscar i un munt de diaris sobre la taula. Aquesta escena demostra la sensibilitat i el savoir faire de Terry O’Neill, tot i que en aquell moment encara no eren parella.

A la imatge, Faye Dunaway l’endemà de rebre l’Oscar. Beverly Hills, 1977 © Terry O’Neill 2016.

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura