FCC-Segell-banner4
La Galeria Espai Tactel aposta per les noves masculinitats

Exposicions

La Galeria Espai Tactel aposta per les noves masculinitats

bonart valència - 21/05/18
Banner-Resonancias-180x180px_v1-catBaner_HaPicasso_Bonart_360x356
La Galeria Espai Tactel, carrer de Dénia 25 de València, presenta a partir del 25 de maig de 2018 i fins al dia 6 de juliol la mostra col·lectiva Mètric Imperial. Aquesta mostra proposa  un acostament a la construcció de les masculinitats que presenta l'obra de Manu Arregui (Santander, 1970), Zigor Bayarazarra (Bilbao, 1976), Fito Conesa (Cartagena, 1980), Juan Hidalgo (Gran Canària, 1927 - 2018), Miguel Ángel Gaüeca (Bilbao, 1967) i Diego del Pozo Barriuso (Valladolid, 1974) en un comissariat d'Eduardo García Nieto (Miranda d'Ebre, 1974).

El títol del projecte està pres dels dos sistemes de mesura hegemònics en l'actualitat i busca desmuntar la suposada neutralitat dels mateixos i la seva relació amb la construcció d'identitats contrahegemòniques o no normatives. El pensament decolonial, feminista i queer ha qüestionat nocions com "el natural", "el objectiu" o "el neutre", evidenciant que moltes d'aquestes categories plantegen la persistència d'un sistema de dominació i control sobre els individus i els seus cossos. En plantejar qualsevol "alteració" de la norma com una anomalia condemnen a la resta dels subjectes a ser percebuts com excepcionalitats o contra models. Aquesta "oposició" pressuposa una homogeneïtat irreal en la resta de la població.

Els artistes seleccionats han plantejat línies d'investigació sobre les masculinitats, la homonormatividad i els sistemes de control i mesura de les mateixes. Com Eduardo García Nieto, comissari i educador en pràctiques contemporànies, explica "sempre he viscut intentant desentranyar els codis. Al principi per poder integrar-me i ser part de, actualment per descobrir, contrariat i contradictori, que sempre he estat aquí d'una forma inadequada i incomoda, però en aquest fluir de mesures i comportaments. Així que pot ser que no mesuri el que m'han dit o que el meu peu vaig canviar en creuar segons que fronteres (41, 8, 7, 26 ...) "

"La mesura i el pes són nocions que sorgeixen vinculades a una economia d'intercanvi mercantil. Podem pensar que han traspassat aquest camp al incorporar-se a la nostra quotidianitat sense adonar-nos que ha estat al revés, que som part d'aquest sistema d'intercanvis. D'aquí la necessitat de tenir un "control de qualitat" que permeti integrar-nos en les cadenes productives i situar-nos en els nínxols de mercat".

"En l'actualitat trobem la supremacia i convivència de les unitats de mesura, el sistema mètric, fruit de la il·lustració i instaurat per Napoleó en 1799, juntament amb el sistema Imperial, que és com es coneix al sistema anglosaxó de mesures. La convivència planteja ja de per si un enfrontament polític i evidencia que la naturalització que emprem en mesurar és fruit d'una tradició relativament recent. I més si pensem que el Tractat del metro, que busca establir una unitat internacional, no se signa fins al 20 de maig de 1875.

La antropometria del sistema Imperial resulta tan problemàtica com l'abstracció de la longitud dels meridians que regeix el mètric. Ja que aquesta manera de mesurament és ràpidament reglat, trobem exemples en l'antic Egipte o en tauletes grecoromanes, i evidencia les diferències dels nostres cossos enfront d'aquest patró ideal o vitruvià "
"D'aquesta manera els treballs s'articulen com un sistema que evidencia l'arbitrarietat dels modes de coneixement que hem rebut. I tot i així seguim calculant, avaluant i pesant, sotmetent als nostres propis cossos a aquesta disciplina, quan sabem que mai serà la mesura adequada".

A la imatge, obra de la mostra Mètric Imperial a Espai Tactel.

Et poden
Interessar
...

817x88-HISTÒRIA-DE-L'ART[1]