0324-banner-bonart-Racisme-1280x107px

Exposicions

La Casa de Cultura de la Diputació recorda l'exili dels germans Pi i Sunyer

La Casa de Cultura de la Diputació recorda l\'exili dels germans Pi i Sunyer
bonart girona - 09/10/18
La Casa de Cultura de la Diputació de Girona, plaça Hospital 6, presenta del 9 d’octubre fins el 17 de novembre de 2018 una exposició que narra l’exili dels germans Pi i Sunyer. Organitzada pel Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i La Fundació Carles Pi i Sunyer Vides errants. Postguerres i exilis dels germans Pi i Sunyer continua la seva itinerància, després d’inaugurar-se a la Jonquera i passar per Roses, a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona . L’exposició té com a un dels seus objectius principals contribuir a una millor comprensió de l’exili republicà català mitjançant el cas particular i paradigmàtic dels germans Pi i Sunyer, uns homes que arran del seu compromís amb la defensa de la llibertat i la democràcia, es van veure evocats a prendre el camí dolorós de l’exili. Es tracta d’una nova oportunitat de conèixer més detalls dels recorreguts vitals de la família Pi i Sunyer després de la Guerra Civil i reivindicar, un cop més, la seva rellevant aportació en el terreny de la cultura, la política i la medicina en la Catalunya i l'Espanya de la primera meitat del segle XX. A començament de febrer de 1939, els tres germans Pi i Sunyer, August, Carles i Santiago, amb les seves respectives famílies (més de trenta familiars, com recordaria Núria Pi-Sunyer), sortien de Catalunya, empesos per la victòria franquista, per no tornar-hi mai més (excepte en el cas de Santiago). Les seves biografies i les seves trajectòries professionals, intel·lectuals, polítiques, il·lustren perfectament un dels costos més brutals que va tenir, per a Catalunya, la victòria del franquisme i la profunda repressió política, social, econòmica, cultural, lingüística, a què va sotmetre el país en els anys següents. Amb el seu exili se simbolitzava la fi del projecte republicà, catalanista, democràtic, reformista, modernitzador, que es va voler desplegar a Catalunya en el primer terç del segle xx i que va culminar en el període 1931-1936. D’on venien, on van anar a parar després de 1939, com van viure aquest primer exili, quina relació van poder mantenir amb els familiars que van quedar a Catalunya? Dispersos entre Europa i Amèrica, els germans Pi i Sunyer, i els seus cosins de Barcelona o La Jonquera, van ser capaços de mantenir un fil comunicatiu que, dècades més tard, il·lumina un dels períodes i episodis més traumàtics de la història contemporània catalana. Fou el començament d’un difícil periple per aquests tres germans, representants- amb les seves respectives famílies- d’una classe mitjana preparada i culte que havia fet el seu projecte republicà. És a dir, que se sentia identificada amb les possibilitats reformistes que es van començar a albirar en l’entusiasme primaveral que va envair els carrers i les places el 14 d’abril del 1931. Aquest compromís, sens dubte, es va pagar molt car. Cal fixar-se només en l’itinerari dels germans: Agustí Pi i Sunyer, fisiòleg de renom i catedràtic a la Universitat de Barcelona, Santiago Pi i Sunyer, també fisiòleg prestigiós i catedràtic a la Universitat de Saragossa, i Carles Pi i Sunyer, enginyer de carrera i polític destacadíssim, personifiquen la viva imatge d’uns homes il·lustrats que havien apostat pel progrés en tots els àmbits de la societat del seu temps. Agustí i Santiago, amb la seva feina universitària, es van lliurar fonamentalment a la ciència, encara que no van dissimular mai el seu engatjament republicà i catalanista. Carles, a diferència dels seus germans, va dedicar la seva vida a la política en majúscules. Cosa que el portarà a ocupar càrrecs de gran responsabilitat durant l’època republicana, tant en el període de pau com durant la guerra. Va ser, entre altres, resident d’Esquerra republicana de Catalunya entre 1933 i 1935, diputat de les corts espanyoles, diputat del Parlament de Catalunya i va ostentar diversos càrrecs rellevants. D’altra banda va mostrar en el decurs de la vida unes grans dots com a escriptor. L’exposició mostra el llarg i complex itinerari d’ August, Carles i Santiago Pi i Sunyer que, acompanyats dels membres de les seves famílies (amb un paper molt rellevant de les seves esposes: Carmen Bayo, Mercè Cuberta i Carme Cuberta respectivament), van deixar el seu país amb l’esperança d’un retorn pròxim que gradualment s’anirà esvaint a causa de la consolidació del franquisme. Els germans Pi i Sunyer, pel seu passat catalanista i republicà, en el Nuevo Estado de Franco seran objecte de depuració professional i patiran les conseqüències de la Llei de Responsabilitats Polítiques. A l’Espanya nacional-catòlica i nacionalsindicalista no hi havia lloc per al polític i escriptor Carles Pi i Sunyer, però tampoc per als seus germans August i Santiago, fisiòlegs de reconegut prestigi professional, que van refer les seves carreres universitàries a l’Amèrica Llatina. Aquesta exposició, que compta amb un bon nombre de documents i objectes originals procedents majoritàriament dels fons familiars, evoca una experiència d’exili amb totes les seves conseqüències: desarrelament, viatges i desplaçaments a través del món, separacions familiars, preocupació constant per un possible retorn i, especialment, l’enyorança, simbolitzada en la vila empordanesa de Roses, el paradís perdut dels Pi i Sunyer, on abans de la guerra passaven els seus estius. Un “món d’ahir” que ja no retornarà a causa de la fractura que comportarà la victòria franquista a la Guerra Civil. A la imatge, germans Pi i Sunyer.
inclassificablesbanner-oro-180x180-gene

Et poden
Interessar
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88