'Pía Sommer. Transfer', una producció del MAC, a La Destil·leria

La Destil·leria de Mataró presenta del 28 de novembre al 16 de desembre l'exposició Pía Sommer. Transfer, una producció del MAC en col·laboració amb La Destil·leria. Fa gairebé una dècada que Pía Sommer desenvolupa treballs en silenci que referencien una activitat plàstica en la qual s’assumeixen unes transferències relacionades amb la imatge i el so. L’exposició presenta diverses dimensions o estats que s’entreteixeixen: poesia, pintura, instal·lació, objecte i espai acústic. Aquests moviments escripturals, pictòrics, gràfics, casualment escultòrics i de traspàs visiu, recauen en l’argument dels aparents estats de deriva que solen repetir-se en les recerques i el fer artístic de la creadora multidisciplinària. “Ttransfer” prové d’una comprensió natural de les condicions humanes de creació i llibertat; obre un marc d’exploració cap a les diverses relacions que hi ha entre les transferències del visible a l’invisible, del present a l’absent, de la mirada llunyana per crear proximitat o del treball amb la fantasmagoria de la imatge que suposa una especialitat impalpable i incerta del que veiem i escoltem. Tècniques com el frottage, pintura vetllada, traspassos solars, escultura trencada i digitació musical, es desmaquillen de les velles caselles de l’art per oferir una proposta complexa en la seva senzillesa, sumant-hi des de peces bidimensionals fins a construccions espacials. El material de producció majoritàriament és el paper. Lloc que habita l’obra de l’artista des del seu  fer poètic. D’aquí neixen les exploracions fonamentals per comprendre perquè se li fa tan essencial patir aquells estats de transformació de la matèria que l’envolta. Les correspondències de cartes, l’escriptura experimental, la fortuïtat del sol o qualsevol acte dissemblant a aquesta realitat, contenen aquesta càrrega poètica de les coses; el dolor davant un món que es fragmenta sobre el passiu i que acaba per manifestar-se en la sort de l’invisible, perden l’abast d’una mirada domesticada. L’exposició, dedicada a l’artista Pep Montoya, ajunta treballs que obren un recorregut més enllà de les formes, cap a un espai dedicat a la contemplació i al silenci, a l’ontologia del llenguatge i a l’espontaneïtat de l’acte. Així, com es diria que era en Pep, un ser disposat a nous estats de transformació dels elements humans i artístics, molt obert a la sorpresa, que és la que finalment comporta les transferències del diàleg cap a l’art i cap a la vinya.