La llei física de Perecoll a La Destil·leria

L’obra, com si fos una inexorable llei de la física, no es pot sostreure del temps. I precisament això és el que fa Perecoll a la seva exposició Crisis, un conjunt d’obres incardinades en el seu temps i el seu país, que podrà veure's del 10 de novembre fins l'11 de desembre de 2018 a La Destil·leria, al Camí Ral, 282-284 de Mataró. I ho fa amb suports i tècniques diversos –escultura, pintura, aquarel·la– com si volgués enllaçar passat i present, i amb escultura en terracota de la seva recent producció. El nom de la cosa fa honor a les seves propietats i, naturalment, a una manera d’entendre, d’interpretar i interpretar-se a si mateix, cosa que Perecoll explicita clarament quan ens diu que el seu ofici és comunicació i que la comunicació se sustenta en dos pilars: la constància i la reflexió. «I és així com s’adquireix el concepte del volum en un corrent que, fàcilment, es pot enquadrar en el marc del constructivisme». Hi ha molts punts d’inflexió en l’obra de Perecoll, un artista que entra al món de l’art a través de la joieria, i entén abans el volum que la pintura, que parteix del barroc i que enfosqueix els personatges fins que arriba al negre sobre negre. Els guerrers de la primera època, que en simbiosi amb els ocells esdevenen àngels, els centaures, els ritmes constants de les sèries barroques o els jocs de llums de les sèries negres amb què troba el volum i la profunditat, i que li han servit també per passar de l’abstracte al figuratiu. Per tant, aquesta mostra gairebé «intemporal» ens ha de permetre abastar l’obra de Perecoll en el transcurs d’un itinerari ja realitzat que passa per Madrid, Wiesbaden, Frankfurt, el Museu Monjo de Vilassar i ara per La Destil·leria. Pluralitat fins al final, tant en l’obra com en el seu marc geogràfic i l’entorn físic que l’acull.