Albert Mercadé, comissari de l'expo que el MNAC prepara sobre l'escultura de postguerra a Catalunya

Albert Mercadé, col·laborador de Bonart i director de la Fundació Arranz-Bravo, juntament amb Àlex Mitrani, serà el comissari de l'exposició Objecte, tòtem i matèria. Escultura de postguerra a Catalunya que tindrà lloc del novembre del 2019 al març del 2020 al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). Aquesta exposició proposarà una revisió de les principals línies d'experimentació de l'escultura catalana d'avantguarda durant la postguerra a Catalunya. En un context hostil i dominat per l'escultura acadèmica oficial, artistes com ara Joan Brossa, Àngel Ferrant o Joan Miró es proposaren recuperar les iniciatives de la nova escultura d'avantguarda assajades durant el temps de la República pel grup ADLAN: l'objet trouvé, l'escultura primitiva o l'escultura abstracta. S'anunciaren així les tres principals vies d'experimentació que guiarien una nova generació d'escultors d'avantguarda durant la postguerra que, com Josep Maria Subirachs, Moisés Villèlia, Marcel Martí o Francesc Torres Monsó, començaren a destacar en el marc de l'ebulliciós context artístic barceloní de finals dels anys 1940. L'objet trouvé d'origen surrealista serà un punt de referència per proposar una nova escultura contracultural, subversiva contra la tècnica, contra els materials nobles i contra l'escultura dogmàtica. Objectes, materials naturals, humils, quotidians i de rebuig protagonitzen una escultura experimental que trobà una molt bona acceptació entre petits cercles de l'avantguarda emergent, com Dau al Set o el Club49. L'escultura objectual s'imbricà d'una manera natural amb la primitiva, que tingué una extensa difusió a Catalunya després de la creació del grup d'Altamira. L'expressivitat formal, la cerca de símbols i formes totèmiques i l'ús de materials, inspirats en l'escultura africana, però també en la romànica o en la prehistòrica, es prodigaren enormement en un temps necessitat de nous referents històrics, transcendents i transfronterers. L'exposició, finalment, revisa també una de les grans especialitats de l'escultura de postguerra: l'abstracció. En el curs dels anys 1940 i 1950, molts artistes emergents s'endinsaren en un treball de depuració de les respectives obres figuratives, les quals, coincidint amb l'influx de l'informalisme, desenllaçaren en una escena rica i diversificada d'escultura abstracta d'avantguarda. A banda de l'obra pionera de Josep Maria Subirachs, un bon nombre d'artistes, encara avui poc coneguts (Marcel Martí, Francesc Torres Monsó) s'abocaren a l'abstracció, que tingué diferents vessants, com l'abstracció expressiva, geomètrica o orgànica.