banner-1280x150-gene

Exposicions

"De cara. Llei Mordassa i 40 anys de transició" d'Isidre García Puntí, a l'IEFC

\
bonart barcelona - 26/01/19
Isidre García Puntí exposa a l’IEFC (Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, Comte d'Urgell, 187 de Barcelona) el seu projecte De cara, Llei Mordassa i 40 anys de Transició (fins eal dia 18 de febrer) on inclou un recull de vint-i-un retrats de protagonistes afectats pels retalls de les llibertats i els drets. Els 40 anys de la Constitució, coincideixen amb l’aplicació de la Llei Mordassa promulgada el 2015, amb un evident deteriorament democràtic, i amb l’ascens de la ultradreta, i la visible pèrdua de llibertats. No hi són tots, però els que hi surten són un bon exponent d’aquest retrocés. Aquesta és l’exposició que no ens agradaria presentar, l’Isidre no hauria d’haver trobat ni un sol cas on la llibertat d’expressió es veiés afectada, malauradament no ha estat així, fins i tot ell resulta ser un afectat més, i constantment no paren de sorgir més casos. Aquesta galeria de protagonistes esdevé una representació i una fotografia fidel d’allò que hem perdut amb aquests darrers anys, i que no estem disposats a deixar escapar. L’IEFC presenta aquest projecte del fotoperiodista Isidre García Puntí, que amb els seus treballs es posiciona amb la necessitat de fer reflexionar, i amb aquesta exposició deixa ben palesa aquesta intenció, que de cap manera pot deixar indiferent. Per la llibertat d’expressió, des de l’IEFC tampoc volem callar. Iside García Puntí, fotògraf d’ofici i fotoperiodista per convicció, compagina supervivència i frustracions amb alguna que altra bona foto. Ha col·laborat amb mitjans nacionals i internacionals, col·locant una foto per aquí i una altra per allà, i fins i tot col·locant-ne unes quantes juntes per anomenar-les reportatge. Alguns d’aquests mitjans, o mes bé tots ells, són El País, Diari ARA, Erlik Oslo i L’Espresso. Es va iniciar en la fotografia de la mà de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya quan ja hauria de tenir un treball formal i un sou fix. Va continuar sense tenir ni una cosa ni l’altra, però agraït d’aixecar-se pels matins per fer el que més li agrada. Encara que no sempre ho sembli, ni ell agraït ni el que fa allò que més li agrada. El seu somni era mostrar històries que fessin reflexionar i impulsessin canvis, almenys en els punts de vista. Les seves històries no han canviat res i molt difícilment han fet reflexionar a ningú, però sí que han arribat als seus protagonistes que sempre li han mostrat afecte i reconeixement per aparèixer en elles. Amb els anys diu haver acceptat que el seu somni se li havia anat una mica de les mans, però amb els somnis ja se sap, un no controla. Si li preguntes, et dirà que és un privilegiat, potser perquè no té molt clar el significat de la paraula, al cap i a la fi es va criar a l’Hospitalet. A la imatge, Willy Toledo. Foto Isidre García Puntí.
GC_Banner_TotArreu_Bonart_180x180inclassificables

Et poden
Interessar
...

Banner-Consuelo-Kanaga-1280x150px_v1-cat-1