Exposicions
Filip Custic reinterpreta l'evolució humana a La Térmica
Anna Carreras i Aubets
màlaga - 19/03/19
.gif)
Un dels artistes espanyols de major influència del moment, Filip Custic, inaugura el 22 de març a La Térmica, a l'av. de los Guindos, 48, de Màlaga, la seva nova gran exposició individual titulada Homo-?. Es tracta d'una reflexió sobre la natura del temps i la memòria, nocions essencials per apropar-nos al que significa ser i pertànyer al gènere Homo. La mostra, que es podrà visitar al Centre de Cultura Contemporània de la Diputació de Màlaga fins el 15 de maig de 2019, pren com a punt de partida els aprenentatges socials, culturals i tecnològics humans del passat que han tingut lloc a Occident fins als nostres dies, amb l'objectiu d'explorar una predicció de futur utòpic. Comissariada per Belinda Martín Porras, aquesta exposició es concep com una instal·lació multisensorial divulgativa; la peça principal de l'exposició Homo-? és una obra fotogràfica animada de gran format (“tríptic virtual”) que representa la particular visió de Custic d'una “retroprospectiva” de l'evolució humana. L'artista compara el present anacrònic –marcat per la simultaneïtat temporal que ofereix Internet– no amb el passat retrofuturista fragmentari del postmodernisme, sinó amb el passat de la nostra espècie. Mentre l'arc narratiu del tríptic comença narrant el “futur del passat”, s'acaba amb una visió prospectiva del “futur real”. Un futur que té com a base el nostre present mé immediat, en el qual branques de la ciència i la tecnologia com la informàtica, intel·ligència artificial, medicina, nanotecnologia, producció energètica i astronàutica són omnipresents.
Anna Carreras i Aubets
Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga i escriptora. Col·labora habitualment a la premsa (El Punt, Gidona) i fa de crítica literària (Núvol, Ara Llegim). Compagina la traducció i la crítica d'art amb la creació personal. És autora de les novel·les Camisa de foc, Tot serà blanc, Unes ales cap a on, Ombres franceses, Fes-me la permanent, L'ull de l'escarabat i Halley 2042, i de diversos assaigs sobre la postmodernitat.
