Notícies

Ha mort Jordi Fulla, destacat artista de la generació dels noranta

bonart barcelona - 16/04/19

Fundació Vila Casas Jordi Fulla

Avui, 16 d'abril ha mort Jordi Fulla, destacat artista de la generació dels noranta que ha reivindicat la pintura des d’una mirada conceptual, Jordi Fulla ha esdevingut un prolífic creador del panorama artístic contemporani. Amb les exposicions en curs Llindar i celístia al Museu Can Framis i Primera pedra a Cal Pal -La Cortinada, Andorra-, la seva mort sobtada coincideix en un moment de maduresa i màxima projecció creativa. Després de treballar de la mà de la Fundació Vila Casas durant els darrers anys amb l’exposició individual als Espais Volart, Sixteen Thousand days on the roof (2011), i la proposta itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira (2015-2019); la mostra Llindar i celístia al Museu Can Framis, oberta al públic fins al 16 de juny, esdevé la culminació d’aquest darrer projecte i un salt conceptual en el discurs del seu treball. Per tot això, la Fundació Vila Casas ha escrit un comunicat en el que diu que "essent conscients de la gran pèrdua que això significa en el panorama artístic català, transmetem el nostre suport a la seva companya, l’artista i amiga Jo Milne, i als seus familiars i amics". Fins al 16 de maig a Can Framis Llindar i celístia, la proposta expositiva que acull el Museu Can Framis de la Fundació Vila Casas fins al 16 de maig, parteix del projecte itinerant Llindars en el punt immòbil del món que gira, una mirada estètica a l’arquitectura rural estesa pel territori que, de la mà de la Fundació Vila Casas, ha recorregut diferents centres d’art del territori català i, més recentment, del país andorrà. La proposta aplega l’especificitat arquitectònica de diferents àrees geogràfiques documentades pel pintor amb l’ajuda de mapes, fotografies i anotacions; un material processual que esdevé el corpus creatiu de l’actual proposta expositiva.

En paraules de la comissària, Natàlia Chocarro, Llindar i celístia“parteix d’aquesta tipologia de construccions que, més enllà del seu testimoniatge cultural, permeten establir paral·lelismes entre el temps d’edificació i l’elaboració pictòrica; una concepció que, lluny d’inventariar les múltiples tipologies d’arquitectura rural esteses sobre el terreny, proposa endinsar-se en la infiltració del concepte de temps. Més enllà del seu propòsit funcional d’emmagatzematge i aixopluc, esdevenen elements catalitzadors d’espai i de temps. Aquestes arquitectures, enteses com a hàbitats d’intimitat permeten establir, així, una transposició a allò humà; en paraules de Gaston Bachelard, els murs entre els quals ens refugiem formen un espai per a l’ànima humana”. Llindar i celístiaproposa un joc de mirades entre el món tangible i l’intel·ligible, entre allò que creiem veure i allò que realment existeix. A través de pintures de gran format, dibuixos i cossos volumètrics –configurats a través de la pintura–, la mostra s’articula a través del concepte de multiplicitat; cada obra s’obre a noves mirades que potencien el seu significat i que estableixen una complicitat entre les parts.