FCC-Segell-banner4
\

Exposicions

"Chapeau!" a la Fundació Palau

thumbnail_arranzbravo. general 04-2014Impremta Pages - banner-180x178
El barret, un complement de vestir en què poc pensem com a protagonista principal d’una exposició. Si ens aturem a considerar-ho, però, ràpidament se’ns acut una gran quantitat d’obra plàstica, literària, musical... en què apareix. Es tracta, d’altra banda, d’una peça de confecció d’origen artesanal que bé es pot dir que ha esdevingut objecte d’art. La idea de dedicar-hi una exposició ha pres forma ara a través de Josep Casamartina i de la Fundació Palau de Caldes d’Estrac amb Chapeau! De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz. Una antològica amb creacions artístiques i peces personals i d’autor de l’últim segle que permet una doble lectura: la imatge del barret en l’art i la seva exhibició com a objecte distintiu.
En totes les seves mides i formes, accessori funcional o inscrit en l’alta costura, el barret pot imprimir caràcter i encant. És susceptible, a més, de donar-nos informació addicional sobre qui el porta i per què, en quina època situar el personatge o qui n’és l’artífex i el context de la seva elaboració. Definidor per naturalesa d’ús, gènere, condició, ofici, procedència, gust, moda o modista..., la producció i reproducció d’aquest complement ha donat i dona molt joc pel que fa a la seva evolució, aparença i, atenció, efecte plàstic i visual. Els reconeguts copa, canotier, clochè o pamela sovint han format part d’una iconografia escènica que ha contribuït a singularitzar una història o personalitat. Qui no recorda les sofisticades heroïnes de Lempicka, l’il·lusori bombí de Magritte o, en el cinema, la divina Ninotchka?
Si ens centrem en l’àmbit pictòric, el retrat pot ser un dels gèneres en què més identificaríem aquest complement, tot i que no pas l’únic si ho fem extensiu al costumisme o la pintura d’història, per exemple. Pel que fa a moviments artístics, no es pot delimitar una cronologia en abastar-ne l’ús i la imatge a tots els temps. El barret, doncs, ha estat un component més inspirador per als artistes i així ho explica l’exposició evocant les distingides figures de Casas, els retrats psicològics de Picasso o el ferri enginy de Gargallo. També hi són presents Opisso, Smith, Torné-Esquius, Nogués, Humbert, Mompou, Grau Sala, Palau Oller, els Dau al Set Tàpies i Pons, i l’essencial Pep Duran. Sense cap mena de dubte, una retrospectiva de tot ordre de l’art català del segle XX amb el fil conductor del carismàtic barret.
Capítol a banda mereix el barret vist com a objecte artístic. Grans noms del disseny de moda catalana i internacional l’han inclòs en el seu ideari creatiu i l’han dotat de particularitat. La rellevància de la manufactura tèxtil catalana al segle XIX i la proximitat a París van projectar tallers de costura i hàbils barretaires que vestien la imatge d’una societat que volia ser moderna. Una indústria que viuria durant l’últim segle períodes de gran creativitat amb successives firmes de renom –Badia, Martí, Mir, Bastida, Balenciaga, Gratacòs, Galdón, Pawlowsky, etc.– que han fet història de la indumentària.

L'exposició es pot visitar fins al 9 de juny a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac.

A la imatge, Gran testa de dona amb capell, 1962, Pablo Picasso. Col·lecció Fundació Palau.

Et poden
Interessar
...

Banner-Resonancias-817x68px_v1-cat