banner_aire_bonart_horitzontal

Exposicions

El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ret homenatge a Joaquim Vicens Gironella

El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ret homenatge a Joaquim Vicens Gironella
bonart girona - 14/10/22

El Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell ret homenatge a la figura de l’artista català més representatiu de l'Art Brut, Joaquim Vicens Gironella, amb l’exposició temporal Viure en temps convulsos i crear des dels marges. La inauguració tindrà lloc el 16 d’octubre a les 12 i serà visitable fins al 15 de gener de 2023.

L’historiador de l’art Narcís Selles ha comissariat l’exposició de Gironella fruit de la col·laboració entre el Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera (MUME) i el Museu del Suro de Catalunya a Palafrugell. Tot i que el Museu del Suro comptava amb diverses escultures sobre suro de l’autor, escultor i activista d’Agullana a la seva exposició permanent, en aquesta ocasió, i per primera vegada, s’estudia i documenta la seva trajectòria recuperant la memòria de l’artista exiliat.

Aquest treball acurat es plasma en l’edició d’un rigorós catàleg on s’ha fet un estudi sobre l’autor i la seva obra, però on també s’hi publica la part més significativa de les memòries inèdites de Vicens Gironella, en què tracta la seva experiència de la Guerra d’Espanya, l’exili, la Segona Guerra Mundial i la seva activitat com a escultor.

Poc després de la guerra, Vicens Gironella va abandonar l’acció política i va iniciar un original treball escultòric en suro al marge de les tendències estètiques de l’època, que va convertir-lo en un dels noms centrals de l’anomenat Art Brut, un dels corrents internacionals més importants de la postguerra europea.

L’artista i intel·lectual francès Jean Dubuffet en va veure les obres i va quedar-ne captivat, ja que s’ajustaven a la idea d’Art Brut que llavors estava elaborant i que volia representar un corrent d’alteritat en relació amb l’art instituït. L’any 1948 va presentar-lo en una exposició personal a París i li dedicà una monografia; posteriorment Vicens Gironella participà en les mostres més significatives de la tendència a Europa i als Estats Units.

Actualment, l’obra de l’autor agullanenc gaudeix d’un nivell notable de projecció, és present en diversos museus i ha format part de mostres internacionals altament rellevants, a París, Londres, Ravenna o Ginebra. La Collection de l’Art Brut de

Lausana, el principal centre del món d’aquesta tendència, conserva més de cinquanta peces de Vicens Gironella. El seu fer ha estat objecte de nombroses referències en articles, llibres i tesis doctorals.

Aquesta situació contrasta amb l’escàs coneixement que se’n té al seu país natal, àdhuc entre els especialistes, malgrat ser l’autor català més representatiu històricament de l’Art Brut. Una desinformació que aquesta iniciativa pretén ajudar a superar.”

Sobre l'autor

 

Joaquim Vicens Gironella (Agullana, 1911―Tolosa de Llenguadoc, 1997) era fill d’una família d’artesans del suro de tradició republicana i surotaper ell mateix.

De ben jove va mostrar unes inquietuds cíviques, polítiques i culturals així com una passió per l’escriptura que no l’abandonaria al llarg de la seva vida. Durant els anys trenta va col·laborar en la premsa local i comarcal, especialment a l’Empordà Federal. Arran del cop militar contra la República, va formar part del Comitè Antifeixista i del Consell Municipal del seu poble, primer per la CNT i després pel PSUC. Al front de guerra, va dirigir la publicació Victoria, adreçada als combatents republicans.

La victòria del feixisme catòlic espanyol va forçar-lo a l'exili i va passar un any internat al camp de concentració de Bram. Un cop lliure, va trobar feina en una fàbrica de taps de suro a Tolosa de Llenguadoc, on va formar una família amb la refugiada republicana Paz Santiago Ruiz, amb qui tindria tres filles.  Arran de l’ocupació alemanya va ser enviat al camp de concentració de Récébédou i d’aquí a Le Croisic, on va ser enquadrat en l’Organització Todt per participar en la construcció del Mur de l’Atlàntic. Retornat a Tolosa va dirigir la revista Catalunya, auspiciada per sectors de la resistència.

Impremta Pages - banner-180x178Nial nou-180x178

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90