eude

Exposicions

Paolo Gasparini, un camp d’imatges de l’Amèrica Llatina

Paolo Gasparini, un camp d’imatges de l’Amèrica Llatina

El KBr estrena curs expositiu amb una important retrospectiva dedicada al fotògraf italià, establert a Caracas, Paolo Gasparini (Gorizia, Itàlia, 1934). Aclamat per molts com un dels grans de la fotografia de la segona meitat del segle XX, l’exposició ha estat comissariada per María Wills Londoño i ofereix unes tres-centes fotografies per resseguir la trajectòria de Gasparini i comprendre l’abast i rellevància de la seva producció fotogràfica. Gorizia, ciutat natal de Gasparini al nord-est d’Itàlia, era un espai fronterer i havia gaudit de molta convivència multicultural fins que la Segona Guerra Mundial la va aniquilar.

Com moltes altres famílies, a finals del 1954 la seva va decidir emigrar a Caracas, aleshores ciutat d’acollida per a migrants europeus, i Gasparini hi acabaria desenvolupant bona part de la seva trajectòria professional. Els primers passos van estar marcats per la fundació de l’estudi Arquifoto i la producció de fotografia d’obra arquitectònica, per bé que entre el 1961 i el 1965 va traslladar-se a viure a Cuba a l’albor de la revolució cubana i l’entusiasme inicial del projecte, amb el seu ambient intel·lectual i guerriller. En paral·lel, el fotògraf recorre altres països del continent com ara el Brasil, Mèxic i l’Argentina, a més de fer visites a Europa. A poc a poc, la seva fotografia integra el reportatge d’interès social i polític, en què cronitza les condicions de vida dels habitants, sobretot urbans, tot i que també rurals en algunes ocasions, així com les seves aspiracions socials, econòmiques i polítiques. A més d’audiovisuals, són especialment reconeguts els fotollibres de Gasparini, per a ell un autèntic “recurs conceptualista”, i Bobare (1959) és el primer d’una llista important en què s’inclouen altres títols com ara Cómo son los héroes (1966), el monumental Caracas a través de la arquitectura (1969), La ciudad de las columnas (1970) i Karakarakas (2014).

El subtítol de l’exposició, “camp d’imatges”, respon a part del muntatge de l’exposició. Muntatges i seqüències longitudinals de fotografi es en què la disposició d’unes al costat de les altres provoca xocs i nous signifi cats fruit de la comparació i la diferència entre si. També, apunta molt bé a un dels trets més característics de l’obra de Gasparini: la multitud d’imatges dins de les seves pròpies imatges. Una sort de cacofonia visual on reverberen composicions publicitàries i revolucionàries en tanques d’anuncis, senyals de trànsit, rètols i cartells de bars i comerços, panells lluminosos, pòsters o pintures murals. Una imatgeria urbana pròpia del creixement de les ciutats, de la lluita política en temps de la guerra freda i de l’explosió de la societat del consum en alguns països llatinoamericans així com a Europa. Les imatges i reclams pensats per a la propaganda i la seducció es concentren i s’amunteguen de forma que les fotografi es de Gasparini capten les col·lisions que se’n deriven entre si i amb relació a l’espai i les persones que les rodegen.

Nial nou-180x178banners-CAT-03-180x180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90