Nova presentació museogràfica de l'Estudi Biblioteca de Frederic Marès

El 25 de novembre del 2018 va obrir al públic la nova disposició museogràfica de l’Estudi Biblioteca de Frederic Marès. L’actualització del que foren la biblioteca i el despatx personal de Frederic Marès s’emmarca dins dels actes de commemoració dels 70 anys de la inauguració del Museu Frederic Marès i dels 125 anys del naixement d’aquest personatge polifacètic. L’aniversari. El doble aniversari s’acompanya de diverses activitats que recorden el paper de Frederic Marès (Portbou, 1893 – Barcelona, 1991). Escultor, col·leccionista, docent, restaurador i museòleg, el museu ha preparat esdeveniments commemoratius d’allò més diversos que s’allargaran durant tot el 2018, entre aquests, una jornada d’estudi amb especialistes, un cicle de concerts o un itinerari que ens conduirà per algunes de les seves escultures públiques. Nova presentació museogràfica. La nova presentació ha suposat una renovació del discurs museològic, que a partir d’ara inclou nou contingut informatiu sobre l’espai, el personatge i també sobre les obres exposades. A més a més, s’ha substituït el mobiliari expositiu i l’antiga il·luminació per llums LED. El discurs s’articula a través de sis àmbits temàtics. Primerament, figures i retrats, on veiem sobretot la influència d’Auguste Rodin, com per exemple en el Retrat de Jaume Pahissa, i noucentista, en obres com ara el relleu Maternitat (Mater amabilis). En segon lloc, trobem l’escultura pública, tant la que realitzà anteriorment a la Guerra Civil, propera a l’ideari noucentista, com l’escultura decorativa urbana lligada a la celebració de l’Exposició Internacional del 1929. També hi trobem escultures i relleus que decoren edificis privats, com ara el de La Unión y el Fénix, al passeig de Gràcia, o el de l’antic Banco de Vizcaya, a la plaça de Catalunya. El tercer àmbit correspon a restauracions i recreacions realitzades a partir del 1939. Com és ben sabut, a la trajectòria escultòrica de Frederic Marès s’hi van afegir encàrrecs per restaurar o reconstruir obres malmeses durant el conflicte bèl·lic, entre les quals hi ha l’escultura de la Mare de Déu del Fanalet de Santa Maria del Mar, les estàtues d’Antonio López i de Joan Güell i Ferrer o el monument al canonge Rodó, totes a Barcelona; sense oblidar la recreació dels panteons reials del monestir de Poblet, l’encàrrec que li valgué més reconeixement. En quart lloc, trobem l’obra funerària. Gràcies a disposar d’un bon cercle d’amistats entre la burgesia, pogué desenvolupar una important producció en l’àmbit domèstic de devoció privada, nínxols i panteons realitzats majoritàriament en col·laboració amb arquitectes que actualment trobem en ciutats com per exemple Mataró, el Masnou, Sitges, Figueres, Valls o Barcelona. A l’Estudi Biblioteca s’allotgen també figures i escenes religioses encarregades per l’Església arran de la destrucció del patrimoni religiós durant la Guerra Civil. Destaca, a més a més dels relleus i escultures religioses de Frederic Marès al Monestir de Poblet, tota la decoració de l’edifici de nova planta realitzat per a l’església de Parets del Vallès. Finalment, completen la nova presentació museogràfica els encàrrecs per a la realització de medalles commemoratives, especialment els realitzats per part de l’Ajuntament de Barcelona i la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. A la imatge, l'estudi biblioteca del Museu Frederic Marès.