Exposicions

El Centre Pompidou Màlaga presenta una retrospectiva de Jim Dine

bonart màlaga - 11/07/19

Centre Pompidou Màlaga Jim Dine

El Centre Pompidou Màlaga presenta una retrospectiva de Jim Dine (1965, Cincinnati, Ohio, Estats Units) amb una selecció de trenta obres donades per l'artista al Musée National d'Art Moderne. L'artista va realitzar aquesta donació al museu francès entre 2017 i 2018 i agrupa obres pertanyents al període de 1961 a 2016. Es tracta d'un conjunt de pintures i escultures que revelen la incessant exploració autobiogràfica a través dels elements recurrents: eines, cors, barnussos , venus, pinotxo, entre d'altres. Amb aquesta donació, Jim Dine va voler agrair a França haver-li inspirat una estètica que ha alimentat la seva obra. A més de les peces artístiques que provenen d'aquesta donació, l'artista ha realitzat una intervenció site specific al Centre Pompidou Màlaga escrivint amb carbonet diversos poemes en diferents parets de la sala expositiva. L'exposició ha estat presentada aquest matí per l'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre; la delegada de Cultura, Noelia Losada; l'artista Jim Dine; la comissària de l'exposició, Annalisa Rimaudo; la directora del Centre Pompidou París, Julie Narbey; el director del Museu d'Art Modern del Centre Pompidou París, Bernard Blistène i el director de l'Agència i el director de l'Agència Pública per a la Gestió de la Casa Natal de Pablo Ruiz Picasso i altres Equipaments Museísticos i Culturals, José María Lluna. A aquesta presentació hi ha assistit, també, el gestor territorial de la Fundació Bancària 'La Caixa', Joan Carles Barroso. Jim Dine és pintor, escultor, gravador i poeta. Comença la seva pràctica artística a Nova York el 1958 creant happenings i environaments (ambients) juntament amb Claes Oldenburg. A principis de la dècada de 1960, crea, amb objectes quotidians, obres que es van assimilar de manera errònia al Pop Art. Fascinat pel neodadà, explora la relació de la pintura i l'escultura amb l'objecte. En la dècada de 1970, recorre a la pràctica del dibuix i del gravat i advoca per un qüestionament radical que el porta a redescobrir la figuració. A finals de la dècada de 1980, Dine s'apropia dels elements estilístics de les cultures antigues, de diferents icones artístics i d'imatges vernacles, i desenvolupa una pràctica atenta a les formes del passat basada en l'amor per la feina manual i imbuïda d' símbols personals. Influenciat per l'expressionisme abstracte, recentment ha realitzat grans pintures, les Concrete Paintings, on dóna curs a la seva experimentació pictòrica. La seva pràctica de la poesia delimita aquesta exposició: l'artista escriu poemes inèdits amb carbonet a les parets i les paraules amplifiquen les qualitats plàstiques i simbòliques de les seves obres. Els primers objectes que Jim Dine tria per les seves composicions són peces de roba (vestits, corbates, sabates, guants ...). Uns accessoris amb molta connotació que esdevenen presències metafòriques per la forma en què s'exposen, inerts, com relíquies (La meva Tuxedo Makes an Impressive Blunt Edge to the Light). Serveixen en certa manera de transició entre el cos i l'objecte i representen l'extensió del cos de l'artista en el paisatge que l'envolta. Ràpidament, Dine assigna a les eines que han forjat la seva infància -els seus avis tenien una ferreteria- un ús autobiogràfic. A més dels objectes seleccionats per la seva connotació autobiogràfica, Jim Dine utilitza figures emblemàtiques per dissenyar múltiples alter ego que li permeten dialogar amb si mateix i abordar la seva relació amb l'art i amb el seu procés creatiu. A la imatge, obra de Jim Dine.