Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90

Notícies

El Museu d'Història de Catalunya acull un acte en reconeixement del general Domènec Batet

El Museu d\'Història de Catalunya acull un acte en reconeixement del general Domènec Batet
bonart barcelona - 15/02/12
Amb motiu del 75è. aniversari del seu afusellament, el Museu d’Història de Catalunya acollirà, divendres vinent, un acte en reconeixement a la figura del general Domènec Batet i Mestres, que fou executat per haver-se mantingut fidel a la república després de l’aixecament feixista i com a repressió a la seva trajectòria professional. L’acte tindrà lloc el 17 de febrer, a les 7 del vespre, i hi intervindran el biògraf del general Batet, Hilari Raguer, i el catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Josep Maria Solé i Sabaté. Domènec Batet i Mestres (Tarragona 1872 – Burgos 1937), militar professional des de la guerra de Cuba, va ser un dels jutges instructors del procés (1922-1923)  que es va instruir després del desastre d’Annual, al Marroc (1921), quan era coronel. Poc després de proclamar-se la República (1931) va ser nomenat cap de la IV Divisió Orgànica (Catalunya), en lloc de López Ochoa. Va mostrar-se sempre deferent amb la Generalitat, va donar unes instruccions molt humanes sobre el tracte als soldats, va promoure l’ús del català a les casernes i va prohibir que els militars intervinguessin contra manifestacions de catalanisme. En la repressió de la revolta anarquista de l’Alt Llobregat va actuar amb eficàcia i rapidesa, però sense fer cas de les consignes brutals d’Azaña.  Posteriorment, i arran de la insurrecció de Companys el 6 d’octubre de 1934, motivada per l’anul·lació de la llei de contractes de conreu i per l’entrada en el govern de ministres de la CEDA de dubtosa fidelitat a la República, Batet va actuar amb eficàcia i humanitat, i , contra les consignes sanguinàries que des de Madrid donava Franco, amb les mínimes baixes militars i civils. En el moment de la sublevació feixista del 36, Batet es trobava a Burgos, on va ser dels pocs militars que no es van sumar al cop militar. La seva fidelitat a la República i l’animadversió d’un Franco personalment molest amb ell per la instrucció de l’afer africanista, el van portar a ser afusellat.
180x18040_MNACTEC_Banner-180x180

Et poden
Interessar
...

Bonart_banner-1280x150_FONS-AVUI-90