Barcenilla, curadora de la darrera exposició d'Espai ZERO1, reflexiona sobre el tancament

Haizea Barcenilla, comissària d'art i professora a la Universitat del País Basc UPB/UH, coordina la darrera exposició de l'Espai ZERO1 d'Olot que es pot veure fins diumenge. Ha fet aquesta reflexió al voltant del tancament de l'espai expositiu olotí: "L'ajuntament d'Olot, amb la seva decisió de tancar l'Espai ZER01 i la Sala 15 i de donar l'adéu molt bones a David Santaeulària, m'obliga a fer alguna cosa que no m'agrada gens: en comptes de qualitat cultural, del que parlaran uns altres molt millor que jo per proximitat i experiència, vaig a parlar de diners. La justificació del tancament, com últimament totes les relacionades amb desintegració de l'entramat cultural, es basa en el caler: 75.000 euros que el consistori s'estalviarà anualment. Sabem que tot està molt negre, que no hi ha liquiditat, que els ajuntaments estan endeutats, que cal estrènyer-se el cinturó. Del que estem més que cansats és que aquesta retallada contínua s'apliqui als pàries del sistema capitalista: treballadors, persones sense grans patrimonis i, en aquest cas, artistes i curadors emergents i un director que porta deu anys convertint la vida cultural d'Olot, i per extensió de Girona, en la seva principal activitat personal i professional." Haizea Barcenilla, afegeix "Però parlem de números: 75.000 euros que inclouen el salari del director, quatre o cinc exposicions per any, d'altres publicacions, conferències i cursos; per tant, d'aquesta suma es paga el salari anual d'una persona, honoraris a cinc artistes almenys (generalment a més, perquè es realitzava una exposició col·lectiva anual de mitjana), a conferenciants, a professors de cursos especialitzats, a ajudants en el muntatge, en el disseny, pagaments a una impremta, a una distribuïdora, en alguns casos a professionals del transport d'art, a empreses de vinil, a ferreteries (material de penjat de quadres, pintura, eina…), papereries (material d'oficina, publicacions), hostaleria (allotjament d'artistes durant la instal·lació, algun menjar, inauguracions). Tot això, probablement oblidant molts elements. A més, es produeixen obres d'art que reverteixen en aquest mateix mercat convertint-se en objectes d'especulació i, per tant, en productors de guany per si mateixos. I per assegurar la seva viabilitat, per utilitzar els termes apropiats, Espai Zer01 va aconseguir fons per organitzar i gestionar beques (subvencionades en part per la Generalitat) de curadoria i producció artística que asseguren la creació de noves peces i la remuneració del treball de joves professionals. Si hi hagués més gestors artísticsa l'administració de les institucions, probablement viuríem recursos millor gestionats i aprofitats". La curadora prossegueix: "Aquests 75.000 euros van representar per a l'ajuntament d'Olot un 0,27% del seu pressupost en el 2011, que ascendeix a 27.858.860,62. És a dir, ni el grapat de dòlars pel qual s'assassinava en el llunyà oest, en temps sense llei. Olot té 33.725 habitants, amb el que mantenir obertes i amb programació ambdues sales (incloses presentacions, cicles, conferències i cursos) costa a cada olotí una mica més de dos euros a l'any. Cal felicitar a l'ajuntament d'Olot per la seva gran visió d'estalvi i gestió. Així que anem al gra: darrera de la puntada en el cul que s'està donant a la cultura pertot arreu no s'amaguen els problemes econòmics sinó una volta a l'ordre, a uns valors conservadors, ultracapitalistas i excloents que s'intenten transmetre de forma cada vegada més subtil. En primer lloc, enfervorint a la població contra artistes, intel·lectuals i altres que en comptes de treballar es dediquen a robar-nos els nostres diners, a fer l'orni i a rebre ajudes (en aquest grup entren també els aturats i els vells, que paguin per les seves medicines!). En segon lloc, ensenyant que els veritables artistes són, han estat i seran els que es dediquen a crear formes boniques que decorin els atris de les grans empreses. I en tercer, que la cultura sempre ha estat, i ha de ser, patrimoni dels quals tenen diners, que són els que poden permetre-li-ho i, a més, els que realment tenen valors que transmetre. Valors de treball, d'estrènyer-se el cinturó, la saya i la cotilla, de dir amén Jesús i de lloar als pobres artistes incomprensos en vida i sobreestimats en la mort mentre es xarrupa un manhattan. Que l'art ni és de tots ni és per a tots, que no ve al cas reflexionar-hi gens, que no estem per a ximpleries de revisions ideològiques". En fi, sentencia Haizea Barcenilla "l'Espai Zer01, i com ell molts centres que sofreixen, es tanca pel mateix que es va acabar amb els indis: perquè els valia amb un tipi i un bisont per a quinze, en una societat de cercadors d'or, i perquè no els donava la gana d'assentar-se en un lloc fix, atenint-se a les noves regles. Perquè tenien la cara de voler seguir fent servir els prats que havien estat de tots i ni tan sols es proposaven privatitzar-los. I, com aleshores, al que ens enfrontem no és només a una crisi econòmica, sinó a una de valors. Tal vegada, toca dir que morirem amb les botes posades, però preferiria, ja que encara alguna cosa hi ha a la nostra mà, que reaccionem abans d'acabar en una reserva".