banner-elscatala-817x88px
Montecarlo, Budapest, Figueres i el Festival Internacional de Circ Castell

Opinió

Montecarlo, Budapest, Figueres i el Festival Internacional de Circ Castell

BONART-180x180-CervellsImpremta Pages - banner-180x178
El títol d’aquest comentari pot causar sorpresa i fer pensar en aquell tan cèlebre de la memòria popular que diu “Reus, París i Londres”. Però no es tracta pas de supèrbia ni de comparar la capital de l’Empordà, la daliniana Figueres, amb la capital més mediàtica d’un estat ben petit, ni amb la tan històrica del centre d’Europa. Vull parlar de circ i d’art del circ perquè en menys de dos mesos s’han celebrat tres grans festivals internacionals de circ, dos d’històrics i un que arribava per primera vegada i que ha plantat, de l’1 al 4 de març, una vela blanca, magnífica, al bell mig del castell de Sant Ferran de Figueres.

Diuen que Dalí apreciava el circ, l’espectacle i els animals. Però sobretot volia lluir l’excentricitat i la popularitat lligades al món del circ, com en aquell llunyà 1967, quan va arribar a Figueres l’avui encara cèlebre elefant de l’Índia Surus, que després de quatre anys al zoo de Barcelona va acabar en el de València. Episodis del suposat o real gust de Dalí pel circ han estat recordats en el magnífic –cal dir-ho– catàleg-programa del Festival Internacional del Circ Castell de Figueres per Josep Playà: les obres que Dalí va dedicar al circ, la fascinació que creaven en ell les contorsionistes, els colors i la vida de l’espectacle circense són aspectes que el festival figuerenc ha volgut evocar creant, com a símbol del festival, un objecte-premi que no és cap altre que l’elefant de Dalí revisitat.

Qui es podia imaginar que el primer Festival Internacional de Circ Castell de Figueres esgotaria les entrades i que seria un èxit tan rotund? Més val morir d’èxit que del contrari. Val a dir que els organitzadors hi han cregut i que s’ho han merescut per la qualitat dels espectacles i les activitats paral·leles, exposicions, llibres i el concert de música de circ, de dissabte al vespre, al Teatre-Jardí de Figueres, a càrrec de la coneguda orquestra circense de Carmino d’Angelo.

A Montecarlo se celebra anualment el festival més prestigiós de circ; a Budapest, cada dos anys, un dels més populars. Ara, Figueres comença una trajectòria. L’art del circ hi ha estat molt ben representat amb la vela, els acròbates i contorsionistes, els malabars, les arts del cel, trapezis, salts de diverses especialitats, equilibristes de tota mena; tot allò que fa que les arts del circ se situïn entre el teatre de la terra i la màgia del cel. Hi mancaven els animals i per això els entesos, que eren molts entre el públic dels elegits que van poder entrar, encara es pregunten si es pot fer circ sense animals. Així succeeix avui en molts països. Però aquesta absència, a Figueres s’ha assumit amb molta dignitat.

A mig camí entre tradició i modernitat, el Festival Internacional Castell de Figueres ha aconseguit el repte de situar-se amb un sol festival, el primer, en l’univers dels millors. Ara, el caliu ja hi és. La catalanitat s’hi ha manifestat de la millor manera, amb naturalitat, com una obvietat, sense que calguessin explicacions, fent que el millor de fora s’expliqués en català. La continuïtat cal assegurar-la; és un repte imprescindible.

A la imatge, Rich Metiku, guardó de bronze del Festival de Figueres.

 
Xavier Barral i Altet

Xavier Barral i Altet és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic d’Història de l’art medieval i antic director del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Autor de nombrosos escrits sobre art, història i crítica d’art, és també especialista de conservació del Patrimoni, museografia i arts públics com les arts del carrer, circ i titelles, des de l’Edat Mitjana fins avui.

Et poden
Interessar
...

817x68