FCC-Segell-banner4
Mor el filòsof Eugenio Trías Sagnier

Notícies

Mor el filòsof Eugenio Trías Sagnier

Banner-300x250_1180x180 Banners-FERIARTE-D
Eugenio Trías Sagnier ha mort a Barcelona l'edat de 70 anys. Albert Mercader, col·laborador de bonart, va tenir la sort de ser alumne seu i ha escrit aquest text d'homenatge al gran pensador català, i sobretot, gran esteta. Les seves reflexions sobre pintura, cinema i música van ser fonamentals.

Trias transpirava filosofia. El seu anhel era plasmar un ambiciós sistema de pensament d'una manera ditiràmbica, a la manera del Zaratrusta; i a més d'un ens va sacsejar els prejudicis enquistats a través de la seva paraula, tan aviat docte com endimoniada. Trias s'aixecava de la cadira quan encarava un tema transcendent, i es deixava lliscar, a través dels carrers d'un mapa conceptual perfectament reglat. El seu saber sobre el pensament, l'art i l'espiritualitat europeus era bastíssim. Era un dels millors platonismes moderns. En un entorn poblat de pensadors escèptics, messiànics o post-utòpics, ens parlava d'ideals, estructures i límits. I també dels orígens: el fascinava tant l'etimologia com la cartografia de les idees: trobava el sentit tant en la recerca primfilada del micro com en la sistematització de la troballa en el macro.
Trias era un comunicador finíssim però nostàlgic, conscient de la limitació del llenguatge escrit davant la poesia de matriu oral i arcaica. Encara que també admetia la funcionalitat d'un sistema d'idees al servei d'una col·lectivitat. En el seu sistema filosòfic la poesies era una vàlvula d'escapament necessària, encara que el seu destí era el renovament -la celebració- de la tossuda estructura de pensament i organització humanes. El punt de trobada entre poesia i sistema eren l'astorament (asombro) i el L'Èrtic, tal i com va reflexionar en els seus excel·lents treballs sobre estètica.

Els seus seminaris eren rigorosament clàssics: un espai d'exposició d'estrats superiors de pensament, però també un enclavament on il·luminar a l'alumne des de la proximitat fraternal, acompanyant-lo a través del camí rigorós del saber. Recordarem sempre la candidesa i humanitat de Trias, que manifestava en el seu tímid somriure sota un corpós bigoti. El cel no té límits professor: gràcies i bon viatge.
Albert Mercadé

Albert Mercadé (Barcelona, 1981) és historiador i crític d’art. En l'actualitat és director artístic de la Fundació Arranz-Bravo de l’Hospitalet de Llobregat, i també comissari del Districte Cultural de L’Hospitalet. Ha exercit com a docent de teoria de l'art a la Universitat Pompeu Fabra i l'escola Eina de Barcelona. És autor del catàleg raonat de l’escultor Joan Rebull (Premi ACCA  2011) de l’assaig “Matèria reservada. Artistes catalans i les biennal de Venècia” (Premi ACCA 2009, Grup62), així com d’estudis dedicats a Antoni Tàpies, Sean Scully, Antoni Clavé, Josep Guinovart, Francesc d’A. Galí, Ràfols-Casamada, Romà Vallès o Jaume Mercadé. Ha comissariat l’exposició ‘Our Garden Needs Its Flowers. Fluxes i narratives al districte cultural de l’Hospitalet’ (CATS, 2021), juntament amb David Armengol. També ha sigut curador d’exposicions al Centre d’Art Tecla Sala (Xavier Grau), Museu de Montserrat (Jordi Fulla, Antonio Beneyto, Gerard Mas), la Fundació Vila Casas (Jiménez-Balaguer), Fundació Palau (Joan Rebull), Fundació Apel·les Fenosa (Jaume Mercadé), a Fontana d’or de la Fundació Caixa de Girona i al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré de Santa Coloma (Biennal Santa Coloma). Escriu regularment a la revista El Temps dels Arts i Bonart , però també ho ha fet a Cultura/s (LaVanguardia), Serra d’or, Hänsel i Gretel i revista de Catalunya.

Et poden
Interessar
...

817x68