Arquitectures locals de Manel Margalef a Can Mario de la Fundació Vila Casas

El Museu Can Mario, espai de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, dedicat a l’escultura, és el marc de l’exposició dedicada a l’artista Manel Margalef (Amposta, 1963), Micropaisatges. Arquitectures locals, en la qual l’autor presenta una proposta expositiva elaborada l’any 2010 en què continua amb les seves investigacions a l’entorn de l’espai, l’arquitectura i els elements que conformen la quotidianitat. La mostra es podrà visitar fins al 27 de maig del 2013. Manel Margalef, tot i que estudià Belles Arts i compagina la seva trajectòria artística amb la docència, s’interessà de bon principi per l’arquitectura, sobretot a partir de la seva col·laboració en la rehabilitació d’un edifici centenari de Tarragona amb l’arquitecte Xavi Claramunt, un interès que sempre més l’ha acompanyat i que ha marcat profundament el seu treball creatiu. Aquesta experiència i el concepte que suposa iniciar un projecte de vida al voltant d’un espai concret el dugueren a treballar en projectes artístics relacionats amb les arquitectures domèstiques en què destacava no només els espais i les estructures, sinó els objectes que les habiten, uns objectes que serveixen per descriure els éssers humans que els utilitzen com a màscares vivencials. Tot aquest procés finalitzà amb una tesi doctoral al voltant d’aquest eix i d’una exposició que serví com a colofó i que presentà al Tinglado de Tarragona, l’any 2007, En venda, en què presentava un inquietant i mínim habitacle enmig d’un camp de golf, una veu que reflexionava, crítica i irònica alhora, enfront dels sense sentits del món immobiliari del moment. Entre aquesta mirada que analitza i critica el context social i aquella que ressegueix la vida privada de cadascú, a partir de la seva pròpia, inicià també una sèrie de treballs a l’entorn del que denominà psicoobjectes i que començaren a partir d’una exposició realitzada a Madrid en què exposava fotografies de cadires que havien perdut la seva funcionalitat i que contenien una forta capacitat evocadora, propera a la pertorbadora poètica surrealista, eren elements amb una forta càrrega simbòlica que havien estat manipulats i dotats de nous significats i que l’artista empra per traçar un discurs sobre la memòria o la psicologia de l’espai arquitectònic. Margalef també investiga la inherent tensió dialèctica que existeix entre el que anomenem públic i el privat, de frontera cada vegada menys definida. La casa, aquell concepte de l’habitatge humà entès com a element integrador i unitari que atorga seguretat, desapareix en els seus treballs i es transforma en un paisatge desconstruït en què impera la fragmentació, una mena de variacions musicals a partir d’un objecte, que emfasitzen la precarietat i vulnerabilitat de l’ésser humà que els posseeix i que és posseït per ells. A la imatge, "Arquitectures locals" de Manel Margalef.