banner-elscatala-817x88px
El MNAC cedeix deu obres al Parlament per exposar-les als espais visitables del palau

Notícies

El MNAC cedeix deu obres al Parlament per exposar-les als espais visitables del palau

Baner_HaPicasso_Bonart_360x3562Banner-Bleda-y-Rosa-180x180px_v1-cat
Els 62.000 visitants que rep anualment el Parlament de Catalunya tenen, des de dilluns 9 de setembre, un nou al·licient que complementa el tour institucional: l’exposició de deu obres d’artistes catalans que el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha cedit per un període de deu anys. Es tracta de sis escultures i quatre pintures de les èpoques noucentista, modernista i de postguerra.

Presentades de forma ben visible i acompanyades d’un codi QR que ofereix una lectura augmentada pels visitants curiosos, les obres es distribueixen per les zones públiques del Parlament creant un relat amb el conjunt de l’edifici. A la planta baixa, l’escultura de marbre Meditació de Josep Clarà (1930) dona la benvinguda amb repòs, bellesa i distància; també en aquesta planta s’hi ubiquen les figures de bronze La bellesa de Josep Llimona (1924) i Puixança, també de Clarà (1936). Ja a la planta noble, hi trobem el bronze Remordiment de Miquel Blay (1890) i dos busts, també en bronze, fets per dones: Joventutde Maria Llimona (1942) i Retrat de Palmira Collell (1952). Les pintures cedides es troben totes en aquesta planta noble i són L’embarcador de Santiago Rusiñol (1911), Gent de Mar d’Eliseu Meifrèn (circa 1893), La dàrsena d’Alexandre Coll (1935), i l’impressionant Capvespre de Lluís Urgell (circa 1885).

La cessió s’ha efectuat mitjançant la signatura d’un conveni entre el president del Parlament, Roger Torrent, i el director del MNAC, Pepe Serra. Durant la vigència d’aquesta cessió, impulsada pel Parlament, la conservació i la custòdia de les peces anirà a càrrec de la institució dipositària.

Aquestes deu obres de la col·lecció del MNAC s’afegeixen a les obres d’art que ja es podien veure al Parlament de Catalunya, com per exemple, Dona de Joan Miró, 7 de novembre de 1971 d’Antoni Tàpies o La Porta de Josep Guinovart. Qualsevol ciutadà pot visitar el Parlament durant l’any reservant dia i hora a través del web de la institució.

A la imatge, el director del MNAC Pepe Serra explica les particularitats del bronze "Remordiment" de Miquel Blay.
Natàlia Lloreta

Natàlia Lloreta Pané (El Talladell, L’Urgell, 1979) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (2002) i Postgrau en Creació Publicitària (URL, 2003) i Vídeo Digital (IUA, UPF, 2007). Des de 2020 ocupa la plaça de directora executiva de la Fira de Teatre al Carrer de de Tàrrega. La seva trajectòria professional s’ha desenvolupat sempre entre la comunicació –creació de continguts editorials i audiovisuals, storytelling i documentació– i la gestió cultural –producció, coordinació d’equips i disseny de projectes–. Entre altres, l’any 2014 va fundar amb els eu soci Jesús Vilamajó, el festival Embarrat de Tàrrega dedicat a la creació contemporània. 

Reivindica el seu origen rural i creu en la Cultura com a eina imprescindible de transformació social. Quan posa música és Call me Lloreta i quan recita forma part del Col·lectiu de Resistència Poesia Estripada. 

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021