FCC-Segell-banner4
Circ i art a Montecarlo

Opinió

Circ i art a Montecarlo

2Banner-Bleda-y-Rosa-180x180px_v1-catBaner_Esteva_Bonart_360x356

Què té el circ que sempre hagi fascinat tant les generacions de l’art i els humans de totes les edats? El misteri que l’envolta, certament, la creativitat de cada instant, el risc i la immediatesa, la proximitat i la irrealitat, la poesia i la ficció, els colors i l’espectacle. Es pot gairebé dir que no hi ha artista que no s’hagi confrontat, directament o en somnis, amb l’art de l’instant que és el circ. De Picasso a Miró, passant per Dalí o Brossa, l’idil·li entre els artistes i el circ ha estat constant. Abans, Watteau, Daumier, Gérome i fins al mateix Baudelaire havien mostrat que les lloances al circ s’han combinat sempre amb el poder de protesta social, d’una banda, i amb aquella solitud, internacionalitat i marginalitat que comporta la vida de la gent del circ, de l’altra.


Quan el príncep Rainier III de Mònaco va crear, l’any 1974, el Festival Internacional del Circ de Montecarlo i va donar el primer Clown d’Or, la màxima recompensa d’aquell festival que s’ha anant convertint en la principal del món del circ, al pallasso català Charlie Rivel, no feia res més que recuperar i renovar una tradició medieval. Una tradició que va molt més enllà de la creació del circ modern, a Londres, el 1770, a través de Philip Astley, que va pensar la pista circular en funció dels seus espectacles de cavalls.


En l’època romana, el circ era el lloc de les curses de cavalls i de les lluites de gladiadors, però durant les curses, a l’espina o el podi central, els animadors eren malabaristes, ballarins, equilibristes i presentadors d’animals ensinistrats. En l’època medieval, l’espai del circ eren les places públiques i la intimitat de les corts principesques, amb espectacles acrobàtics, contorsionistes que es movien al ritme d’un acompanyament musical, trapezistes, domadors d’animals, menjadors d’espases o de foc. Tenien un nom únic: joglars. Mentre que en l’època romana la relació entre l’home i l’animal d’espectacle estava fonamentada en la violència i la combativitat, en l’època medieval es privilegiava la bellesa, la creativitat i l’habilitat.


A Montecarlo, el príncep Rainier III va associar les dues tradicions, la dels espectacles de cort i dels antecessors dels pallassos, els bufons, i la de l’espectacle medieval de carrer amb els ensinistradors d’óssos i tots els seus artistes, comediants i actors de les coses més extraordinàries. Aquest any, com cada mes de gener, a Montecarlo s’han exhibit els millors, el ballet del circ de Minsk, la colla acrobàtica de Pequín i les dels circs de Pyongyang i de Kazan, malabaristes, equilibristes, ensinistradors d’animals petits, gossos, dels més grans, elefants, o dels més ferotges, lleons i tigres, artistes que ballen amb cavalls i equilibristes, saltadors i pallassos. No hi han faltat números tan medievals com les artistes penjant pels cabells o les contorsionistes, dues alhora, que aconsegueixen entrar en una capsa transparent. Art pur! 


A la imatge, Seyranyan. La contorsionista entrant en una capsa.
Xavier Barral i Altet

Xavier Barral i Altet és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, catedràtic d’Història de l’art medieval i antic director del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Autor de nombrosos escrits sobre art, història i crítica d’art, és també especialista de conservació del Patrimoni, museografia i arts públics com les arts del carrer, circ i titelles, des de l’Edat Mitjana fins avui.

Et poden
Interessar
...

970x250_appec2021