FCC-Segell-banner4
Torres Monsó i els materials al Museu d\'Art de Girona

Exposicions

Torres Monsó i els materials al Museu d'Art de Girona

Arnau Puig girona - 15/07/13
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWthumbnail_arranzbravo. general 04-2014

L’exposició que Torres Monsó presenta al Museu d’Art de Girona del 15 de juny al 29 de setembre del 2013 és una recomposició de l’organitzada a Can Mario de Palafrugell per la Fundació Vila Casas. Conté, i en aquest sentit ve a significar, una antològica ben especial però molt específica d’alguns dels trets essencials de la seva trajectòria total, des d’aquells fangs i fosses inicials, passant pel concepte lúdic i ciutadà de l’escultura per arribar a les grans mofes o lloances conceptuals que el guien fins als darrers temps. 


En la seva formació va tenir lloc, ultra les preparacions i aprenentatges gairebé inevitables per entrar ràpidament en possessió dels recursos per l’acció creadora en l’àmbit tan especial de l’escultura, la lectura i visió d’obres més o menys admiratives del que havien dit Maillol i Manolo Hugué. El primer, constructiu per excel·lència, però dins de la seva personal manera d’entendre una escultura inspirada directament en la realitat i no en el que diu l’acadèmia; el segon, la guia i la via per a Torres Monsó d’un artista –en Manolo– que sent el vent de l’acció però que no en sap mai el torrent: esculpir és actuar, el resultat serà el que sigui. Totes dues actituds les trobem recollides i sintetitzades en l’obra de l’escultor gironí. Amb un afegitó que potser els altres no van sentir o incorporar com ho va fer Torres Monsó: el compromís amb una circumstància política i social ben concreta, que tot ho controlava, que impedia el pensar independent i marginal.          


Crec que l’element més diferenciador que ara ja podem distingir dins de l’obra de Torres Monsó és que a la seva sensibilitat li ha complagut transitar i manifestar-se diferentment, i segons les seves característiques, en cadascun dels materials que ha tingut a l’abast. Aquest transitar pels diferents suports, en part fou proporcionat per les noves circumstàncies de la cultura estètica, però també hom s’hi veia impulsat com un recurs per escapolir-se dels controls i imposicions del règim franquista, o si més no ja en democràcia, de les contradiccions que aquesta arrossegava per les imposicions anteriors a la seva aparició.  


En aquest sentit, l’obra de Torres Monsó té molt sovint el sentit d’una presència i/o d’una  proporció ridícula, aquella que fereix i afecta directament l’observador, que se sent al·ludit, invitat a construir conceptualment i ser part perceptiva de l’obra que es mostra. I això s’opera a l’obra de tots els seus moments, tant els sumptuaris com els lúdics, els satírics o els conceptuals que la constitueixen.


L’obra de Torres Monsó es mira o es transita obligat a prendre-hi part; no deixa indiferent perquè quan la perceps ets sents al·ludit, sigui per fer-te-la teva, sigui per intentar esbrinar la intenció amb què l’autor la gestà.


A la imatge, "Orella", 2001 de Torres Monsó. Foto: Josep M. Oliveras.

Et poden
Interessar
...

Baner BonArt 817x68 Agenda Girona Cultura