FCC-Segell-banner4
Providència Casals: a la placenta dels forns

Reportatges

Providència Casals: a la placenta dels forns

Anna Carreras girona - 19/09/14
Baner_StellaRahola_Bonart_360x356Nial nou-180x178
La poètica de Providència Casals fa parada i fonda en el doble triangle –un doble triangle equilàter sempre dibuixa una estrella de David– filosòfic, antropomòrfic i científic format pel cervell, el cor i el sexe. Casals és l’alquimista de la ceràmica, ordeix la trama del fang immergida en les fondàries d’un univers inalienable i, sobretot, identificable a primer cop d’ull. Una línia de treball pautada des de la investigació, amb proves i desestimacions, amb vista a la peça ben feta: som cervell, cor i sexe. Cervells eròtics, cors de recanvi i sexes en paral·lel. Casals posa el cor al cervell i el sexe al cervell, que funciona com a tàlem de moments inoblidables que resten tatuats a la retina dels hemisferis. A partir de la neurociència, la física, la matemàtica i la literatura popular, la ceramista homenatja la societat més propera, la família, qüestiona els grans tòtems religiosos i socials i realitza un gran exercici d’autoconeixement. El jo és el nosaltres. La unió de contraris es resol amb elegància: copes capgirades, urnes i exvots claustrofòbics (amb lupa incorporada), foradats per claus i punxes que alteren el sofriment en pau o falcats sobre les postals-records d’un expositor. Eros també és Pathos, sovint. Som dins la força en moviment. Casals homenatja el surrealisme simbòlic de Cirlot i l’univers oníric d’El Bosco en uns cors que prenen vida i ens interpel·len. Després del cor vermell penjat d’un fil, dansant enmig de l’atmosfera i amb un fetus tatuat al bell mig, arriba el sexe com a reproducció, però també com a erotisme i com a objecte. Com passa amb el cervell i amb el cor, el sexe és un òrgan, un ens científic, però també rep una mirada lúdica i esdevé un objecte interactiu per ser manipulat. Motlles hiperreals però paradoxalment plens de metàfora: aquest és l’art de Providència Casals, aquesta és la seva genialitat. El llenguatge de la ceràmica ebri de sensacions i meditacions que va més enllà de la matèria i ens acull en el territori de la solitud, del buit, de les ferides del cos i de l’ànima, del record i del somni. De la condició humana.
Anna Carreras

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga i escriptora. Col·labora habitualment a la premsa (El Punt, Gidona) i fa de crítica literària (Núvol, Ara Llegim). Compagina la traducció i la crítica d'art amb la creació personal. És autora de les novel·les Camisa de foc, Tot serà blanc, Unes ales cap a on, Ombres franceses, Fes-me la permanent, L'ull de l'escarabat i Halley 2042, i de diversos assaigs sobre la postmodernitat. 

Et poden
Interessar
...

728x90