benedormiens_Àlvar_suñol_2

Exposicions

Oskar Hansen, forma oberta, al MACBA

Oskar Hansen, forma oberta, al MACBA
Banner_bonart_Espai_del_Peix_OCT21_AWAAFF-Banner-Bonart-180x178px-A-land-is-a-land
Un parc extens i ombrívol a la ciutat de Moscou –on vaig ser recentment– em convida a la lectura de Kassel no invita a la lógica, d’Enrique Vila-Matas. El llibre m’acosta al món des d’una nova perspectiva: la trobada amb allò insòlit, la decadència d’Europa com a teló de fons i la fusió entre vida i literatura permeten a l’escriptor introduir-nos en un dels  aparadors de l’avantguarda de l’art més radical del moment. Alhora, em provoca un sentiment de malenconia vers la capital moscovita, potser també, en part, per una estranya boirina que tamisa l’arquitectura del passat, però també la del present.

En visitar l’exposició que el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) dedica, fins al 6 de gener del 2015, a la figura de l’arquitecte polonès Oskar Hansen (1922- 2005), que va desenvolupar la teoria de la forma oberta (open form), descobreixo la producció d’un autor que, com Vila-Matas, va saber fusionar la vida amb la seva professió; en aquest cas, la d’arquitecte. Mitjançant un conjunt d’estratègies d’indeterminació, flexibilitat i participació col·lectiva, Oskar Hansen va convertir l’arquitectura en una eina a l’abast de la societat perquè aquesta pogués adaptar-la a les seves necessitats vitals i, conseqüentment, mutants.

Membre del grup d’arquitectes Team 10, la primera veu crítica en contra de l’ortodòxia moderna de la Carta d’Atenes –manifest urbanístic publicat l’any 1942 pels arquitectes Sert i Le Corbusier que requeria una separació funcional dels llocs de residència, lleure i treball, i que posava en qüestió el caràcter i la densitat de la ciutat tradicional–, Oskar Hansen va presentar la seva teoria de la forma oberta al CIAM d’Otterlo del 1959 i la va continuar desenvolupant a través de múltiples projectes en diferents escales. Art i didàctica, Arquitectura d’esdeveniments, La casa com a forma oberta, Política d’escala, Contramonument i La tradició de la forma oberta són els àmbits que recorre la mostra, en què la mateixa arquitectura esdevé part integral i posa en relleu un dels camps d’interès que Hansen va compartir amb els arquitectes polonesos moderns que treballaren sota el socialisme: l’arquitecte com a comissari d’exposicions. La reconstrucció de dues propostes curatorials projectades pel mateix Hansen els anys 1957 i 2003  ens permeten comprendre, en la pràctica, quins són els principis de la línia oberta: estructures diverses apleguen, tot establint una atmosfera determinada, el conjunt de disciplines que Hansen projectava en una mateixa posada en escena, una fórmula a la qual també s’entrega l’escriptor barceloní.

A la imatge, Oskar Hansen. During AICA Congress in Wroclaw, 1975, Copyright Oskar Hansen Archive, Museum of the Academy of Fine Arts in Warsaw.

Et poden
Interessar
...

BANER_BIENNAL_Bonart-400x68